Aquests darrers dies no paren d'aflorar pèssimes notícies econòmiques.
Ara ha tocat conèixer el nombre d'aturats, segons l'EPA.
Ni més ni menys que cinc milions...
Una xifra rodona que mai hauríem volgut veure escrita als diaris...
El de menys, però, és la xifra.
El que realment és greu en són les conseqüències, bé individuals o col·lectives; les tragèdies personals i familiars, sovint anònimnes, que se'n deriven...
No hi ha paraules per descriure la tragèdia personal o familiar, els sentiments i les sensacions de l'aturat de llarga durada; d'aquell o aquella que no troba feina, de tantes dones, dels majors de 50 anys o dels estudiants que acaben la universitat i només troben portes tancades.
Com encarar el futur així?
Com vertebrarem una societat a 15 o 20 anys vista, amb aquestes perspectives? [com s'independitzaran els i les nostres joves, sense feina, sense poder comprar un pis...?]
Quina herència hem deixat, entre tots, als que pugen darrera nostre?
Però cal fer alguna cosa (a més a més del que proposin els indignats, amb els que simpatitzo espontàniament, però amb els que guardo fondes discrepàncies, en el fons i en el mètode).
I s'ha de fer ràpid!
Ara venen eleccions.
Sentirem promeses de centenars de milers de llocs que es crearan de la boca dels candidats.
Cants de sirena...
No ens els podem creure.
Jo era jove, però encara recordo els 800.000 llocs de treball promesos pel PSOE d'en Felipe González el 1.982
S'ha d'anar a votar, però cal fer-ho amb criteri...
Els entesos afirmen que si es prenen les mesures actives pertinents, ens uns quants anys es podrien crear uns 500.000 llocs de treball; és a dir, reduir en un 10% l'atur actual.
Oblidem-nos de tornar a xifres com les d'abans del 2.008
Necessitem crear feina de qualitat.
Tristament, en l'actualitat es fan més contractes temporals que mai i la majoria dels que es perden eren de llocs de treball amb contractes definitius...
El nou govern ha de prendre mesures des de ja.
Cal actuar, però no de qualsevol manera. Hem de pensar com actuem i on ho fem.
A Catalunya fora menester
reindustrialitzar el país, per recuperar els 200.000 llocs de treballs perduts en aquest sector els darrers 4 anys.
El govern de la Generalitat (a més a més del que es pugui fer des de Madrid) ha d'emprendre polítiques que afavoreixin el naixement de noves empreses, amb enpenta, que siguin
viables, que portin associat un
projecte innovador, amb plans estratègics (de mig i llarg abast )creïbles, em preses
vertebrades entre sí en aquells sectors que ens són propis.
Les noves empreses han de poder mantenir-se i tenir un projecte sòlid en el moment de la recuperació, si aquest arriba... que arribarà. Només aquestes empreses són capaces de crear
ocupació de qualitat per una mà d'obra qualificada, que existeix.
S'ha d'evitar que les empreses existents, moltes amb problemes, continuïn asfixiades, cal ajudar-les a cercar millorar la productivitat, cercar acompanyar-les en la recerca de nous mercats (
internacionalització), cal que puguin aportar valor afegit...
Cal també solucionar d'una per totes el problema de la
financiació que tant mal ha fet a l'economia, en especial de les pymes.
Sense financiació, si el diner no corre, no hi haurà recuperació.
Als bancs caldria "obligar-los" (no sé com) a posar en circulació els capitals.
A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar...
En aquest apartat, sembla que els governs no saben per on anar...
Necessiten una brúixola?
Estan massa lligats, aquests polítics, per les grans corporacions financeres del món... o no ho estan?
 |
| La brúixola pels bancs, aviam si el diner corre altra vegada... |
Una altra via d'actuació és l'administrativa i la fiscal.
Cal fomentar la creació d'ocupació amb un tractament fiscal més tou per a les empreses.
S'hauria d'escurçar el temps i la burocràcia necessària per posar en marxa un negoci (evitar duplicitats, existència d'una finestreta única...).
La quarta via ha de ser una formació inicial i permenent de qualitat, en altres paraules, cal una formació professional moderna i eficaç, que respongui a les demandes de la societat i de les nostres empreses. Això és difícil, en el sentit de que en 30 anys de democràcia, cap dels grans partits espanyols ha sabut fer una reforma educativa duradora, fiable i moderna. cal que PP i PSOE (amb CiU) facin aquest pas i consensuïn una llei d'educació moderna, no només per reduir el fracàs escolar, sinó també per rehabilitar la formació professional.
Esperem que així sigui.
Salut i Cerdanya
