6 anys sense la Farmàcia

Llívia retroba el seu passat, sis anys després.

Aquest proper 5 de maig, s'inaugurarà la nova proposta museística que, segons els seus responsables, serà capaç de reunir en una sola oferta cultural el passat, d'una de les farmàcies més antigues del continent, amb un toc modern i interactiu.

Una imatge de l'antiga farmàcia.

Un nou reclam més per a la Vila de Llívia. 
I, per extensió, un punt d'interès turístic de primer nivell per al conjunt de la comarca, dels que no anem, precisament, sobrats.
De nou, castell i farmàcia fan un tàndem gairebé imbatible a la comarca.
Tenim ganes de visitar-la i de poder gaudir-la de nou.
Sis anys han estat molts.
Esperem que la llarga espera hagi valgut la pena.

Salut i Cerdanya.

Bones notícies

Avui m'agradaria parlar-vos d'un web.

Es tracta del portal "http://bonesnoticies.com"

Com el seu nom indica, aquesta pàgina d'Internet s'esmerça en apropar-nos notícies bones, positives. S'allunya, doncs, de postulats més generalistes, sovint, plens de males noves.

Amb una arrelada tradició en paísos anglosaxons, ara i en català, disposem d'un espai obert a l'optimisme per ajudar-nos a capejar aquestes epoques de crisi que ens ha tocat viure.

Certament, no és la única. Avui, a l'Espai Internet de TV3 n'han parlat.

Una segona pàgina amb un concepte similar seria el blog http://www.gutierrez-rubi.es/goodnewscatalunya 

La principal diferència rau en el format de presentació: una és pàgina web clàssica i, aquesta segona, és un bloc lineal d'aquests inteminables, poc còmodes de navegar-hi.

D'aquest segon en destaco la validesa in oportunitat dels comentaris presentats.

Avui, el meu VCF ha tornat a deixar escapar un partit en que s'havia avançat.

Les incomptables errades marceixen el rendiment d'un equip que cada cop està més superat.

Només la destitució de l'Emery sembla poder desencallar una lamentable situació.

I la setmana que ve visitem el Bernabeu.

Esperem no sortir-ne excessivament castigats.

El somni europeu, a poc a poc, es va diluint

Per sort, la Penya a guanyat després de 3 setmanes.

A casa i contra el cuer; ha costat moltíssim.

Que s'acabi aviat la temporada!

Salut i Cerdanya

20 anys

Ben aviat celebrarem el 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Serà una data especial a BCN, però encara més en les que van ser subseus.

Com La Seu, que acollí el piragüisme d'aigües braves.

El 1.992 significà, al meu entendre, un punt d'inflexió a la capital alturgellenca.

Ho va ser en l'autoestima dels seus habitants, en la cohesió social que se'n desprengué i en una revitalització econòmica de la ciutat sense precedents, obviant l'impuls urbanístic que se'n derivà. El parc del Segre ha estat el centre de molts canvis en aquests anys...

L'Ajuntament de la ciutat ho celebrarà amb tota mena d'activitats aquest estiu, enllaçant amb el campionat del Món de l'especialitat.

Serà un bon motiu per apropar-nos a la bonica i acollidora ciutat i recordar aquell esdeveniment que tant la marcà.

En Quílez ha fet una nova entrada (intitulada "Planificació")al seu blog A la balitresca.

Us en recomano, benvolguts lectors, la seva atenta lectura .

Ha disseccionat, com només sap fer ell, la situació socioeconòmica de Cerdanya.

No em canso de llegir les seves entrades. Al seu estil directe i compromès aporta un valor afegit (que cada cop costa més de trobar): idees, aproximacions a possibles solucions.

I un punt essencial: per gestionar calen gestors, no polítics.

M'hi adhereixo completament.

La feina del polític/a és liderar el canvi, decidir estratègies, cercar solucions i consensos, remoure imaginació i creativitat, planificar el futur....

A Cerdanya en sabem massa de polítics gestors, però nuls en planificació.

Com sempre, Enric, mil enhorabones per l'encertat del teu retrat.

Salut i Cerdanya

Pari l'orella, senyor Rajoy!

Diu el Xuriguera, el diccionari escolar, que una vaga és la "cessassió en el treball en vista d'obtenir dels patrons algun avantatge"
Clarament aquest no era el cas d'ahir.
Ahir va ser una jornada de lluita.
Una confrontació de titans, per mesurar-se'n les forces...

Se'm fa difícil valorar la vaga d'ahir.
Em regira la sang veure aquests antisitema que reventen qualsevol protesta i que projecten a l'exterior una pèssima imatge de Barcelona, Catalunya i Espanya.
Em posa de mala llet la indefensió amb que ens deixen els Mossos als ciutadans normals davant d'aquests eixalabrats.

Valorar la vaga d'ahir és quelcom molt complex.
Depèn, com sempre, de quins indicadors es fan servir.
Als diaris, sorprèn la polarització ideològica: fvracàs per uns, èxit pels altres.
Gent al carrer: 800 mil pels organitzadors; 80 mil per a la Guàrdia Urbana.
De qui ens hem de fiar?

Crec que de vaga n'hi va haver, però de "general" res.
Hi va haver multitudinàries manifestacions a les capitals, això és innegable.
Però aquest és un barem enganyós, donat que hi assistiren moltes persones que havien acudit a treballar normalment i, a la tarda, en acabar la seva jornada van participar per fer palès un malestar per la situació econòmica i de retallades de drets que suposa la reforma laboral del govern d'Espanya.
I és que son/som molts els ciutadans que no ens podem permetre que se'ns resti al sou una bona centena d'euros...

L'indicador que m'ha cridat l'atenció, però que alhora és fiable, mai al 100%, és el registre de consum elèctric en hores feineres.

Ahir es va reduir el consum elèctric un 23% sobre l'estimació mitjana de qualsevol dia normal de finals de març (algú deia que, a Espanya, alguns ajuntaments encenien l'enllumenat públic per distorsionar-ho...).

Ja ho teniu!

La vaga arribà al 23%.

De general, res.

Àmplia si.

Seguida (o induïda pels piquets que d"informatius" sovint en tenen ben poc) majoritàriament en amplis sectors productius i en especial a les grans fàbriques (Seat, Nissan...).

Entenc que un fracàs estrepitós per als convocants.

No van aconseguir aturar el país, però sí el van ralentitzar.

Problemes amb vagues de clar contingut polític, suposo.

Entenc també que el senyor Rajoy s'equivocarà greument si no sap escoltar el clam del carrer com sembla que sí sap fer el govern català.

D'ahir em quedo amb les manifestacions més que no pas amb la vaga.

Senyors del PP, seguin ràpidament amb els agents socials i amb els partits de l'oposició i formin una gran taula nacional per sortir de la crisi.

Consensuin les mesures.

Impliquin tothom en el projecte de "reconstrucció" del nostre país..

Hem d'empènyer tots junts,

 per treure el carro del nostre país del fang.

Cal remar tots junts,

 per guanyar la cursa de la crisi.

Altrament girarem en rodó i no avançarem.

El govern ha de governar però, sobretot, ha de ser capaç d'escoltar la gent i atendre les justes demandes que ahir es van plantejar.
I si cal retallar, que es faci, però amb tothom (inclosos els més poderosos).
Deixem-nos de vagues i posem el país a rutllar...

I, de vagues generals, ja n'he tingut prou.
L'u de maig, si no serà de vaga general, sí promet ser conflictiu i intens.

Salut i Cerdanya

Una més...

Una més.
Ja n'he perdut el compte.
Una nova derrota.
Avui, 2-1 injust, a Holanda.
Si volem continuar vius a Europa, la setmana vinent (dijous)caldrà derrotar l'AZ Alkmaar, un objectiu assumible, però amb l'entorn actual...

Una nova emeryada.
En tota la segona part, un sol xut, el del gol. Continuem perdent les pilotes al mig del camp, els laterals i els extrems sempre juguen a camp contrari; quan perdem la pilota [i això és 15 cops a cada partit] deixen els defenses centrals amb el "cul a l'aire".
No fem pressió a la sortida de la minva.
Ens desborden en el 2 contra u.
Un desastre.


La decepció ja s'ha instal·lat a Mestalla.
En sortirà enguany?

Salut i Cerdanya

70

No és l'edat de ningú.

No és l'estat del compte corrent de molts catalans...

No són els punts que hem perdut enguany.

No són el quilòmetres d'un viatge...

 

Aquest passat divendres feu 70 anys de la primera lliga del VCF.

Un davanter modest, Mundo, acabaria aquella èpica temporada amb 25 gols.

Una commemoració entranyable i, a la vegada, curiosa pel preocupant estat de forma del primer equip de la institució.

El Màlaga ens ha empatat a 47 punts en la quarta posició.

El tercer lloc de la Lliga pot esdevenir una utopia.

La fi del cicle Emery ha començat.

M'agradaria sentir una destitució de l'entrenador, però la situació econòmica no ho permet.

lamentable!

I, aquesta setmana, Europa League... Per posar-se a tremolar.

L'Az Alkmar ha guanyat i va colíder de la lliga holandesa.

Si es pensaven que seria un rival assequible...

La Penya, al segon quart, empatava a casa de l'Obradoiro...

Ha tornat la millor versió d'en Fernando Alonso.

Ha guanyat a Sepang, a Malàisia.

Me n'alegro sincerament pel pilot asturià que està passant un calvari a Ferrari (no crec que s'ho esperés quan fitxà per aquesta escuderia).

El seu somriure al podi era revelador!

Li desitjo que els èxits l'acompanyin aquesta temporada, hem de tenir clar que és un dels millors pilots del circuit.

D'aquí a una setmana, només una, serem de vacances.

la Setmana santa arriba i, amb ella, un ben merescut descans que, si Déu vol, passarem a Cerdanya.

Tot desitjant que la climatologia ens sia favorable, és clar!

CiU, de la mà de la CDC d'en Pujol, ha fet, definitivament, el tomb sobiranista que tant li reclamaven les seves bases, en especial les JNC. En un context de crisi com l'actual en el que la coalició governa el país després de 15 mesos, aquesta postura, si bé legítima democràticament parlant, se'm presenta com inoportuna.

La política del peix al cove de fa unes legislatures dóna pas a grans i populistes proclames sobre l'estat propi, els estats units d'Europa, la independència...

Uns posicionaments que els pot portar a una confrontació directa amb l'estat i amb el govern del PP, partit que, curiosament, és el soci prioritari del senyor Mas.

Incongruent, oi?

Una confrontació d'incert desenllaç però que, fàcilment, pot suposar una nova desil·lusió pels ciutadans (com va ser l'Estatut).

No sé si la ciutadania d'aquest país s'ho mereix.

I, d'altra banda, tinc seriosos dubtes que aquests problemes se solucionin "miraculosament" amb la independència.

Crec sincerament, que caldria deixar-se de maximalismes ideològics, arremangar-nos tots les mànigues i tirar endavant un país que no se'n surt i que, si fem cas de les darreres notícies econòmiques, li pinten bastos per un període molt llarg.

Salut i Cerdanya

Risc d'allaus

El Cadí presenta aquests dies un màxim risc d'allaus.
La neu nova acumulada aquesta setmana i la tebiesa de les temperatures diürnes provoquen que el risc d'allau, inexistent gran part de l'hivern, hagi tornat ara, com cada primavera.

El Cadí,ben innivat, una primavera qualsevol, des d'Estana...

Caldria evitar anar-hi o, en el pitjor dels casos, prendre totes les precaucions possibles.

Salut i Cerdanya

9 desastre, pel terra

Un altre desastre.
Ja n'hem perdut el compte...
Despropòsits defensius en cadena.
Incapacitat ofensiva.
Una nova emeryada.

Pel terra, sense idees... i gairebé sense vergonya...

A la mitja part, Getafe 3 - VCF 1
S'esperava una sortida a la segona part en "tromba"...

Els hamburguesers madrilenys se'ns han cruspit en 17 minuts maleïts.

 

Res.
Ni s'ha xutat porta.
Un equip desorientat, apàtic, sense "pundonor", sense capacitat de reacció.
I és que som molt dolents.
I el tercer lloc, el rifem demà.
Si guanya el llevant o el Màlaga, tercer lloc... apasiau!

Dimecres se m'acabaren els adjectius: previsibles i indolents...
Quina llàstima!

Aviam què farà demà la Penya.

El Puigcerdà CP ha perdut la Lliga davant l'etern rival, el Jaca.
Vaja setmaneta que portem!

Salut i Cerdanya.

El meu barri, 10 anys d'obres, a l'Independent

Avui, el nostre barri, torna a ser notícia.
I ho és al setmanari de Gràcia, l'Independent 3n 3l seu nº 426
I per partida doble, amb majúscules, a l'editorial i a l'apartat de Societat, pàg 6, en un article signat per n'Albert Balanzà.
Els famosos solars que l'avenç del projecte ha anat deixant ací i allí, han estat i són motiu d'especulacions. En aquest número de l'Independent s'assegura que el solar de la "Casita Blanca" serà per a zona verda, a l'abril es farà una crida a les entitats per aportar idees sobre el seu ús però no serà fins a la tardor que s'executarien les adequacions que es derivin d'aquest procés.
Com veieu tot es mou, però a càmera superlenta...
Us deixem aquí, en una imatge escanejada, una interessantíssima reflexió de l'editorial, a la qual no podem sinó adherir-nos-hi, en la seva idea fonamental: tot avança però extremadament lent.
us n'aconsellem una pausada i reflexiva lectura, el barri us ho agrairà...

 

A títol individual, un grup de membres de l'AAVV de Gràcia-Nord Vallcarca destacàvem la possibilitat que el solar de la Casita, lligant amb l'entrada anterior, s'habilités com a pista poliesportiva, per tal que els infants del barri hi poguessin jugar a futbol sala o a bàsquet.

Així, alliberaríem l'entrada de la Biblioteca Jaume Fuster de pilotes, ja que el joc dels infants, a determinades hores crea molèsties a usuaris i persones que passen o passegen en aquell entorn.

Així ho fem palès en la portada de la nostra revista que arribarà la propera setmana a les vostres mans.

Aquesta podria ser una idea a tenir en compte.

Imatge urbana d'una pista d'esports, quelcom similar al que demanem

 

Us animem a participar, si en teniu d'altres.

Una forma seria enviant-nos un correu electrònic a gracianord@gmail.com per tal que la nostra associació les traslladi en les diferents reunions en què participem al Districte i siguin tingudes en compte el els fors escaients.

 

Salut i Cerdanya

"De lo malo, lo peor..."

Ineptes.              Inconsistents.
Dolents.             Previsibles.
Inofensius.          Incapaços.
Maldestres.        Conformistes.
Negats.              Insípids.
Maldestres.        Toixos.
Incompetents.     Inadaptats.
Malaptes.           Conformistes.
Mediocres.         Incomprensibles
Desordenats        Incerts
Descol·locats.     Nuls.
Febles.               Vacil·lants.
Desmanegats      Indecisos
Imprecisos          Desdibuixats
Adotzenats.        Anodins.
Lents.                 Insignificants.
Enfonsats.          Voluntariosos.
Bunyolers.          Ordinaris.
Imperfectes.       Apàtics.
Caòtics              Eclèctics
Barroers.           Surrealistes.
Enrevesats         Ineficaços
Potiners.            Inferiors.
Indiferents.        Errívols
Dubtosos           Desconcertants

VCF 1 -  Real Saragossa 2

Increïble!

Jugant contra 10 durant 65 minuts.

El darrer, contra els tercer.

Guanyant  1-0 al minut 9 de la primera part...

Nova derrota a casa, després del Sevilla, ara el Saragossa.

Sento vergonya d'aquests colors.
Emery destitució... Emery dimissió!

Salut i Cerdanya

Ja era hora!

Finalment, ja la tenim!

L'EOI, Escola oficial d'Idiomes, serà a Cerdanya ben aviat.

S'iguala així la nostra comarca amb les veïnes del Berguedà o de l'Alt Urgell.

Curiosament, i sense que serveixi de precedent, l'hem aconseguit en època de vaques "flaques", en plena crisi econòmica.

Podem veure-hi una paradoxa o una casualitat. L'important és que aquest necessari equipament educatiu omplirà un buit fonamental en l'escenari educatiu de la comarca i evitarà, de retruc, als nostres estudiants/es d'haver de fer llargs desplaçaments.

L'EOI de la Seu d'Urgell, a ca les Monges

És ben cert que naixerà massa tard i amb una oferta limitada, francès i anglès; però el fonamental és que engegi les classes i que tots els cerdans/es ens en puguem beneficiar.

En general podríem dir que una EOI és un centre públic i no universitari, on s'imparteixen cursos reglats i presencials d'idiomes moderns (unes 120 hores/curs), en tres cicles que abasten 5 anys acadèmics.

Per tot plegat, crec no equivocar-me si dic que estem d'enhorabona.

Només desitjar-li, desitjar-nos el millor.

Podeu consultar tota la informació de les EOI, clicant aquí

Salut i Cerdanya

0-3. L'utopia dels Play-Off

Avui, hem guanyat.

Ha sigut un inapelable 0-3 a San Mamés.

El Athletic de Bilbao no era tan fiero como lo pintaban...

Els leones han hagut de doblegar-se davant una immensa superioritat, en especial golejadora, d'un efectiu VCF.

El Gudari Soldado celebrant el primer gol dels tres que ha marcat avui...

En aquesta ocasió, i m'és estrany reconèixer-ho, no hi ha hagut Emeryada.

L'home ha plantejat un intel·ligent partit i els jugadors han sabut domar la fera, evitant que pensés, que creés jocs. 

El Bilbao no ha pogut fer el seu joc ràpid, bonic, de toc.

Ha semblat que el partit de dijous davant del Manchester United els ha passat factura.

Però vull recordar que nosaltres també vam jugar dijous a Eindoven amb el PSV, un històric del futbol europeu.

O sigui que, combinat amb les derrotes de Sevilla i Athlètic de Madrid a Mallorca, ha estat una jornada rodona per l'equip del meu cor que, a poc a poc, va consolidant-se amb 47 punts al tercer lloc de la Lliga BBVA (molts ja voldrien ser on som nosaltres).

Aquest matí he anat a veure jugar La Penya a Badalona.

Bon horari, les 12:30...

Entrades una mica cares, 30 euros els dos per seients laterals, encara que a la mitja part ens hem desplaçat a la zona central.

Dues imatges del partit d'avui (73-81)

Davant del Gran Canària, molt sòlid, el nostre equip no ha pogut mai fer el seu joc.

Des del primer moment s'ha vist que s'havia de patir.

Aquesta penya és un equip mediocre, ho dic amb tota l'estimació i amb l'accepció menys pejorativa del terme.

Està mancat d'autoritat i de continuïtat. Combinen ratxes molt bones amb estones d'errors i despropòsits sense transició...

Avui hem perdut des del primer minut.

No en sabem més...

Imatge cortesia de La Penya

Al president Villacampa, malgrat les dificultats econòmiques [qui no en té?], caldria demanar-li un projecte de base a 3 o 4 anys vistes, d'intentar crear un grup jove i implicat, potent i amb personalitat.

Altrament no ens en sortirem i les temporades aniran passant, cap títol ni emocions. Quedant fora d'Europa i no jugant la Copa de SM el Rei.

• Quina il·lusió podrem transmetre a l'afició?
• Quina trempera engrescant per als més joves?

De fet, la graderia parla sola: avui, mitja entrada a tot estirar a l'Olímpic.

De totes totes, irrisòria a 9 partits d'acabar la fase regular.

Hores d'ara, una ruïna en la que els Play-Off semblen una utopia.

El millor, retrobar l'ambient del bàsquet a BDN i una preciosa dessuadora de la botiga.

Salut i Cerdanya

I a mi... què em doneu?

Les retallades arriben a Bellver.

De fet, ja havien arribat.

El Departament d'Agricultura, en la política de retallades i contenció econòmica i d'estalvi, ha decidit tancar les subseus de les que disposa a poblacions secundàries, com és el cas de Bellver.

En un intent sà, però alhora ingenu i innocent, l'Ajuntament de Bellver ofereix al departament un local gratuït així com fer-se càrrec de les despeses corrents (llum, neteja) per evitar aquest tancament.

L'esmentada mesura suposaria una dificultat més per als pagesos i ramaders de la Batllia que, per fer els tràmits burocràtics més habituals, haurien de traslladar-se a les oficiones de Puigcerdà.

Jo, amb sorna, em preguntava en llegir avui aquesata notícia al Regió 7 que què em dona a mi l'Ajuntament. He pensat en el baix suport institucional per evitar l'abús que,com a segon resident a Cerdanya, se'ns està cometent amb el tema del Túnel del Cadí i les reprobables mesures que s'han pres.

Potser és cert que som una societat que s'ha acostumat en excès al subsidi (gratuïtat del Túnel, escolaritat des de P1 gratuïta, sanitat lineal i universal...).

Però  oferir a qualsevol preu un local i neteja, hi ha un pas a valorar...

Això ens costaria diners de la butxaca a tots els veïns del poble, atès que pocs són ramaders... on és l'equilibri?

L'Excel·lentíssim Ajuntament hauria de deixar-se de batalles perdudes i hauria de pensar en mesures d'economia productiva (instal·lació d'una gran superfície, per exemple)  que, a més a més de crear llocs de treball directes i indirectes dels que no anem precxisament sobrats, generaria per la via dels tributs municipals uns ingressos extres a tenir en compte.

Ara sobta que, amb retallades globals, algú es plantegi "regalar" tot això!

Si el poble ho necessita..

És aquest el model de poble que volem?

Salut i Cerdanya

Boira

Avui, a BCN, hi ha boira.

Ahir també.

L'aeroport tancat a estones.

Colom que no es veu des de 25 metres...

Res d'excepcional a Vic o a Lleida, però notícia a la capital, on no hi estem acostumats.

El Palau Nacional, ahir al capvespre...

Diu el Viquipèdia que la boira és un núvol que frega la superfície del terra, una textura gasosa formada per minúscules gotetes d'aigua en suspensió.

En disminuir sensiblement la visibilitat, afecta de retruc la mobilitat de persones i vehicles...

La boira de la crisi eterna en la que semblem estar submergits, si em permeteu un símil faciló, no ens deixa entreveure el final d'un túnel que, d'altra banda, s'està convertint de dramàtic pas.

Als milions d'aturats i les seves tràgiques circumstàncies personals i familiars, cal afegir un desànim generalitzat que es va instal·lant a la població (allò que alguns s'entesten a qualificar de crisis psicològica).

Aquesta boira de la crisi només ens deixa veure siluetes, mal definides, del que ens envolta.

Siluetes deformades, com en una pel·lícula de terror dels anys 20, que amaguen els dos malvats, en forma de retallades de tot tipus (econòmiques, socials...), el primer i, en segon terme, la perstinaç i continuada desaparició de l'estat del benestar que tant els va costar construir als nostres pares i avis (menys garanties laborals, crisi del préstec, dubtes sobre la jubilació, model de salut pública universal en crisi...).

Si Espanya i, de retruc, Catalunya continuen funcionant no és per l'excelsa feina d'uns polítics gens creatius (només saben retallar), sinó per un encara potent teixit familiar, un dels pilars de la nostra societat. 

Aquest sentiment de pertinença a la família fa que el grup pugui assumir i ajudar aquell membre que més ho ha de menester. 

Això ens diferencia encara molt dels països nòrdics o anglosaxons on les famílies se separen des de molt d'hora i aquest "coixí" queda molt minimitzat.

La única cosa positiva que sé veure, en aquesta la nostra boira primaveral, és l'increment de la solidaritat entre els ciutadans que ens fa ser optimistes. 

Malgrat tot, la humanitat de les persones continua aflorant.

Que així sigui per molts anys.

Salut i Cerdanya

Dimarts i 13

Avui ha estat un dia normal.
Bé, si exceptuem el fet que és dimarts.
I 13...

Suposo que per als i les supersticiosos/es deu haver estat un dia difícil.
Jo, personalment, de supersticiós en tinc ben poc.

Sembla ser que a les cultures mediterrànies el dimarts és el dia "gafe" per excel·lència.
Dimarts ve del mot romà "Mart", déu de la guerra la violència i la devastació.
Un dimarts, suposadament, caigué en mans otomanes la ciutat de Constantinoble, allà per l'any 1.452
La suma d'ambdós factors feu que s'associés la mala sort al dimarts.

La raó del 13 com a número de pèssim averany és més universal.
Tretze eren els asseguts al darrer sopar.
La mitologia cristiana assignava el 13 a Judes, el traïdor que entregà Jesús al sanedrí.
La Càbala enumera fins a tretze esperits malignes...
Al Tarot, la mort té assignada el número tretze...
L'anticrist apareix al capítol 13 de l'Apocalipsi...
Les llegendes nòrdiques afirmen que al Valhalla, la fortalesa on anaven els guerrers morts en combat, el tretzè convidat era en Loki, l'esperit del mal.

I la repera!
La Torre de Babel i el càstig diví en forma d'incomunicació entre els pobles arran de l'egoisme i el poc temor de Déu, es desencadenà en un dimarts i tretze...

Cal continuar?

També és ben cert que als països anglosaxons aquesta mala sort deriva al divendres. Qui sap si els aborígens deien que era en diumenge, oi?
Allunyem-nos de mites, llegendes i supersticions...
Un dels millors humoristes, grup de còmics, de la meva vida ha estat els Martes i 13, amb moments memorables, ben allunyats d'aquestes faules de vella... O no?

Què tingueu sort, avui i sempre, benvolguts lectors.
Molta pau, també en dimarts i tretze!

Salut i Cerdanya

Enèssima Emeryada

Em repeteixo.

Però és que ells també!

Una nova Emeryada.

Una nova desil·lusió per una parròquia fidel, però ja molt desencisada.

Com a la primera volta a les Illes, el Mallorca treu or d'un VCF imprecís, dubtós, "fallón".

Com deia fa poc, un VCF que no sap tancar els partits. Com és possible...

• deixar-se empatar a casa si guanyes 2-0 a la mitja part?
• es pot canviar tant la cara a la segona part, després de 45 minuts magnífics?
• defensar tan malament, gairebé totes les facetes del futbol defensiu?
• es planteja un mig del camp amb 2 futbolistes creatius i cap recuperador, tipus Albelda?
• que hi hagi tan poc equilibri entre línies?
• que l'equip s'adormi així als 50 o 60 minuts de matx?
• guanyar res amb els pitjors registres com a locals de l'era Emery? On és l'ambició?
• que a manca d'11 partits estem més propers al descens (20 p.) que del liderat del Madrid?

El futurible culé J. Alba, pèssim avui...

Per tot plegat, demanaria al Sr. Llorente, el nostre gran gestor econòmic però pèssim gestor esportiu, que cessi fulminantment aquest xarlatà de fira que és n'Unai Emery.

Fa 24 mesos que se li acabà el crèdit.

Busqui algú que els ensenyi a defensar i, des d'aquesta primera premissa elemental de qualsevol tàctica de futbol, els ensenyi també a dominar el mig del camp.

Després ja atacarem.

Ara per ara no hi ha equilibri entre línies...

Senyor Llorente, recorde vostè que els millors èxits de la història recent del nostre gran club s'esdevingueren des de planters molt sòlids en defensa, equips que dominaven els partits en guanyar la possessió de la pilota i de controlar el centre del camp, imposant-se a les medul·lars dels oponents.

Senyor Llorente, copiï aquella fórmula guanyadora i els resultats vindran sols.

Si no vol gastar diners, pose vostè d'entrenador Voro... i ja veurà!

Mocadors, de nou, al vell Mestalla... la gent comença a estar-ne tipa de tanta Emeryada... convé un canvi, un cop de timó...

Una llàstima!

I encara queden 12 partits!

Així, ni Champions, ni Europa League, ni res!

Salut i Cerdanya

Alguna cosa es mou...

Ens n'alegrem...
Alguna cosa es mou a la Cerdanya "francesa".
L'esperit transfronterer sembla que ajuda a començar a superar una divisió de 350 anys...

Després que algunes comunes (ajuntaments) s'apropin als municipis catalans de la Cerdanya "espanyola" i a moviments de clar signe catalanista, ara l'escola de Boug-Madame, la Guingeta de tota la vida, demana el bilingüisme a les aules.
Un pas tebi.
Un pas modest i tímid.
Però un primer pas, això és innegable.
Després de que fa pocs dies es tancava la Bressola, l'escola catalana de la Catalunya Nord, sembla que l'esperit de la mateixa ha arrelat.

Salut i Cerdanya

Incendis - Emeryada

Se'ns crema el Pirineu.

El de Lleida.

Potser, ingènuament, els d'allí sempre ens havíem cregut indemnes a les flames que, tradicionalment, han castigat altres comarques del país, aquelles "més seques".

La crua realitat, però, és que no és així.

Sortirem d'aquesta infantil seguretat, per topar amb la crua realitat de l'incendi a prop de casa...

Les flames no respecten res.

El foc forestal no coneix de territoris.

Ens uns minuts desgavella el que la natura tarda dècades en construir.

Devastador.

Sequera persistent des de novembre.

Vents forts.

Els grans freds del febrer van "rostir" i eixugar el terreny.

Uns cables de mitja i alta tensió no sempre en les millors condicions de conservació i manteniment.

La crema de rostolls, no sempre "controlada"...

Heus ací un còctel letal

Esperem de la responsabilitat dels veïns, de la millora de les condicions (vent) per poder atacar les flames amb major èxit que ahir i que es puguin prendre mesures preventives fins que plogui.

VCF-PSV, història d'una il·lusió trencada

El meu VCF no sap tancar els partits.

Ahir jugava a Europa League, segona competició europea.

Hi juga, ja que a la Champions, la primera, no va saber tancar partits, va perdre punts "tontos" que, al final, el feren fora de la mateixa.

Llavors no van aprendre la lliçó.

Ara, ensopeguen de nou amb el mateix.

Com a Sevilla, Santander, Mallorca...

Així no es guanya res, senyor Unai Emery.

Ahir, al minut 75 guanyava 4-0 un dels pitjors PSV Eindhoven que recordo.

Estava vitualment classificat per a quarts, allí el PSV ens n'havia de fer 5 !!!

Seria una remuntada gairebé impossible... 

El Gudari Soldado a punt de fer el 3-0 de penal...

Llavors en Mathieu s'inventa un innecessari penalti. Minuts més tard, un gol culpa d'una defensa lenta, mal colocada...

De l'eufòria a la indignació en pocs minuts...

Relaxació final molt cara.

Excès de confiança final letal...

Es van abaixar els braços a 20 minuts d'acabar...

No en saben més.

No saben tancar els partits...

Una nova Emeryada a col·lecionar.

Al final, malgrat haver fet el millor partit de la temporada a la primera part (3-0), la gent xiulà l'equip i l'entrenador que dirigeix el que probablement és el pitjor València des de fa 15 o 16 anys...

Unai Emery...

Un xarlatà.

Un idealista... que no sap plasmar a la realitat aquest món ideal.

Ja m'està bé que vagi escrivint llibres (Mentalidad ganadora, el Métoto Emery), però no que continuï d'entrenador al VCF...
El que escriu no ho plasma a l'equip... mentalitat guanyadora? [aquest VCF no sap fer tres passades seguides, és resultadista -diumenge a Granada es guanyà 0-1 immerescudament. Durant 55 minuts es defensà i res més... -]
Penso amb l'Athletic de Bilbao i en Bielsa (2-3 al camp del Manchester)... quina enveja!

Emery, com al seu dia en Quique, ja no té cap crèdit.

 Com dirien a València en falles, ahir va ser una mascletà de gols, sense terratrèmol final

Salut i Cerdanya

La Seu

La Seu d'Urgell sempre m'ha agradat.
La capital de la comarca veïna és una ciutat modèlica.
Ho és en molts aspectes.
Capitalitat històrica i incontestada de l'alta munytanya.

Els encants d'abans no desmereixen els actuals...

Una enorme vitalitat social i cultural.
Subseu olímpica.
Cap de partit judicial, cap de bisbat, propera a Andorra, de clima agradable malgrat la seva ubicació als Pirineus, la cordialitat dels seus veïns...
Ara, a més a més, resulta que és una de les ciutats més segures de Catalunya.
Un atractiu més d'aquesta ciutat.
Una enveja sana per als cerdans.

Salut i Cerdanya

Mesos mig incomunicats

Les obres de millora de la carretera d'Alp continuen.
Van començar a finals d'estiu.

El pont que supera el riu de la Fou, al pas per la Teularia estava més malmès del que inicialment es pensava.

Amb l'intens fred de febrer i suposo que amb les retallades pressupostàries, l'obra continua "aturada" i, en conseqüència, els veïns queden mig incomunicats.

Els veïns es veuen obligats a fer llargues voltes per accedir a Bor o a l'inrevés.

Ni que fos el pont de San Francisco, boires incloses!

Es transmet a la societat una imatge de precarietat i d'improvisació preocupants!

Del tot impresentable.

Salut i Cerdanya

29-F

Enguany, com ja deveu haver notat, és any de traspàs.

"Año bisiesto", com diuen per les espanyes... Bissixtiles a França...

Dit altrament, un més que hem de treballar una jornada més, per cobrar igual.

Bé, de fet, amb el nou IRPF, cobrarem menys.

Paradoxes del calendari...

Tot bé del fet que una any astronòmic dura 365 dies i quart.

Cal, doncs, afegir un dia cada quatre anys, per compensar el quart de dia que "es perd" a cada circumval·lació de la Terra al Sol.

El primer dirigent que corregí la situació va ser Juli Cèsar, el 46 aC!

El papa Gregori XIII, el 1.588 arrodoní els càlculs i fixà l'actual calendari.

• S'afirma que a Espanya són 30 mil els nascuts en aquesta data, 5 milions a tot el món.
• Existeix un Club Mundial per a nascuts el 29-F
• Molts dels membres d'aquest col·lectiu només celebren el seu aniversari quan toca, cada 4 anys. No volen fer-ho el 28... Això sí, fan una gran festa per compensar!
• A França, hi ha un diari "La Bougie" que només surt aquest dia. Una peça de col·leccionista...
• Alguns famosos nascuts tal dia com avui... Doncs, el compositor Gioachino Rossini o el pintor Balthus.
• Una mare noruega dugué al món tres fills en tres 29 de febrer consecutius.
• En ser un dia estrany, ja 61 països del món celebren avui "El dia de les malalties rares".
• A Escòcia hi havia la tradició que si un home refusava en matrimoni una dona que se li declarava en aquesta data, l'havia de compensar amb dotze guants; així ella podia amagar durant un any aquelles mans sense anell de compromís.
• Allí mateix i en d'altres indrets es creia que els nascuts avui viurien una desgraciada existència. Quin mal fario arribar avui al món...
• A Amèrica, la texana ciutat d'Anthony s'ha autoatorgat la capitalitat mundial dels anys de traspàs. S'hi organitza una pomposa desfilada  i hi va gent d'arreu del món...

En resum, de curiositat no en manquen.
En tot cas, visquem-ho amb bon humor...

Salut i Cerdanya
 

El K7, avui en fa 50 !!

Avui fa 50 anys que la cas Phillips inventava el caset, una icona de la nostra joventut.
Encara que ha caigut en el desús, encara en podem trobar...

Qui no recorda les sessions d'enregistrament de cintes verges de 90 o 120 minust, amb el bo i millor de cada moment o fent una selecció d'un músic o grup. Llavors encara no sabíem que hi hauria l'mp3, l'mp4...
Tot era pedestre i artesanal, però alhora il·lusionant.
I se sentia molt bé!
sobretot quan a principis dels 80 aparegueren les cintes verge de metall, de qualitat suprema... les veneràvem!
Qui no recorda el seu primer walkman?
Qui no ha anat al "mercadillo" a remenar un caset?
Avui, els meus fills, no sabien de què parlàvem... i és que , a casa, ja no en queden...
En fi... Per molts anys!

Salut i Cerdanya

De nou amb el Túnel

Avui sortia al Regió 7 un interessant reportatge sobre les persones que queden fora de la gratuïtat del Túnel del Cadí.

Des de fa mesos he estat un detractor de la norma.

La lectura pacient d'aquesta notícia no fa res més que ratificar-me en els postulats ja massa repetits.

Una indignació, de moment sorda, però que acabarà explotant: per part de mestresses de casa o treballadors desplaçats i dels i les funcionaris/es dels Consells Comarcals que han hagut d'assumir aquest enorme volum de feina.

Pels segons residents, com jo, una sensació aguda de que no ens hi volen... I tinc clar que no iré allí on no em vulguin...

Perquè...?

• no fan el túnel universal i gratuït per tothom?
• no fan un túnel de pagament per a tothom, amb un peatge no  lineal, més tou pels residents i amb abonament progressius per als usuaris que més hi passen?

El que passa és que els nostres polítics tenen molt poca alçada.
S'han venut a la concessionària.
Una autèntica vergonya.

Salut i Cerdanya

VCF 1 Stoke City 0 - Molt poc !

Fitxa del partit:
1. Valencia: Guaita, Bruno, Rami, Dealbert, Jordi Alba; Topal, Parejo, Piatti (Feghouli, m.63), Pablo; Jonas (Soldado, m.63) y Aduriz.
0. Stoke City: Sorensen, Diao, Huth, Woodgate, Caollins; Delap, Palacios (Pennant, m.65), Arismendi (Shotton, m.65), Jerome; Fuller y Jones.
Gol: 1-0, m.23: Jonas.
Árbitre: Markus Strombergsson (Suec). Amonestà del València en Dealbert y de l'Stoke a Diao, Pennant, Shotton y Huth.
Camp del Mestalla: 45.000 espectadors.

Dos a zero en el global de l'eliminatòria.
Pobre imatge d'un equip perdut en aquest 2.012
El millor el resultat i l'entrega total dels jugados.
El pitjor és que "no en saben més", tenim un equip molt limitat tècnicament.
En Guaita, molt bé.
600 minuts sense rebre cap gol!
El Gudari Soldado, "fallón". Va a menys cada setmana que passa. L'equip se'n ressent, i molt!

Poc joc.

Poca il·lusió.
Poc encert en l'elaboració de les jugades
Poca fortuna de cara a gol.
Poca capacitat de reacció després de la humiliació de diumenge al Camp Nou.
Poca motivació pel seguidor. En fi...poc!

Salut i Cerdanya

No comment

Salut i Cerdanya

Banega, o com ser atropellat per mi mateix

En Banega no m'agrada.
De fet, no m'ha agradat mai.
És d'aquelles persones amb qui mai no connectaries.

Com a futbolista, representa allò que a mi no m'agrada: excés d'individualisme, lentitud amb la pilota i en les jugades, pèrdues perilloses i innecessàries al mig camp que sovint et compliquen amb un perillós contracop.

L'Éver representa aquell futbol sud-americà, molt tècnic, de tombar, girar, rotar, voltar, rodar, tornar a tombar... que tan poc m'agrada, ja que és de dubtosa eficàcia.

Busca sempre el cos del contrari i, al ser de petita talla, massa sovint li lleven la pilota.

A més a més, no hi és mai quan més se'l necessita!

I és que , en el futbol modern, no tot és la classe, no tot és tenir tècnica...

Com a persona, ha demostrat repetidament, que podria millorar: es masturbà en directe a Internet just abans d'arribar al VCF, es fotografià amb la samarreta del Madrid l'estiu de 2.011, feu declaracions més que incendiàries i altament reprovables i criticables al seu Twiter i ara, la bomba, és atropellat per ell mateix.

Es veu que s'ha aturat a una benzinera i s'ha oblidat de posar el fre de mà del seu tot terreny. Aquest l'ha empaitat trencant-li tíbia i peroné.

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Res, 6 mesos de baixa.

Ara... Paga i calla!

L'equip tocat.
A la falta de Canales cal afegir-hi la seva.

Qui crearà? Un cop més, quan més l'hauríem de menester, el nefast Banega no hi serà.

Senyor Llorente. Traspassi'l quan pugui.

Fitxi en propietat Canales.

Salut i Cerdanya

La gallina d'ous d'or

El futbol espanyol viu en una bombolla econòmica.

Comparable amb la bombolla immobiliària que esclatà el 2.008-09 amb la crisi econòmica actual.

A més a més de l'enorme deute que els principals clubs espanyols arrosseguen (que es quantifica en milions i milions d'euros només en el pagament dels interessos dels préstecs sol·licitats al seu dia) cal afeir-hi altres factors que estan ofegant econòmicament  les entitats.

Així, uns desmesurats salaris dels professionals (jugadors i entrenadors), uns multimilionaris traspassos i, en tercer lloc, l'amortització dels drets dels jugadors llastren les malmeses economies dels nostres equips.

La gallina dels ous d'or, que va ser fa unes dècades la televisió, està morint de vella.

Les televisions són una moderna versió del mannà de Moisès... les cadenes paguen, i molt, però imposen: el PPV, horaris desangelats... El 2.010 el futbol europeu generà, en ingressos per drets de TV, més de 17.00 milions d'euros... Casi ná!

La lliga BBVA és només la tercera, després de la Premier anglesa i de la Bundesliga alemanya. En això quelcom no qualla: si som la millor lliga del món, tenim els millors jugadors, la nostra selecció ho guanya tot, el barça és el millor equip de la història... 

Com és que no ocupem una millor posició en la galàxia del futbol televisat?

Molts clubs opten per imaginatives fonts atípiques d'ingressos (cobrar les emissores de ràdio, el merchandising entre d'altres, el lloguer d'instal·lacions, cedir espais per a enterraments)...

No és fàcil trobar una sortida a aquest atzucac.

Caldrà idees imaginatives, la veritat!

La primera serà la moderació salarial, que en el cas d'aquest privilegiats hauria de ser una reducció dràstica dels costos salarials dels planters.

La segona, la renegociació dels drets amb les TV. 

1. Mediapro ha estat, al meu entendre, una empresa nefasta; dividint els clubs, primant els dos grans amb el conseqüent càstig per a la resta... 
2. Ara, la Premier duplica els ingressos de la nostra lliga, amb un potencial esportiu molt menor. Cal oferir la lliga BBVA com una marca unida, global i vendre-la com a tal a tot el planeta. Caldria centralitzar els drets de TV, no com ara que cada club escombra cap a casa...

La tercera passaria per gestionar millor el potencial dels propis clubs: cal atraure més espectadors als estadis (amb 24,5 milions d'espectadors, la lliga BBVA és la penúltima entre les cinc grans lligues europees.)

Tot plegat m'ha vingut al cap aquest matí.

Tenia la intenció d'arribar-me al Camp Nou a gaudir de la festa del futbol.

Un cartell molt interessant. Un Barça - VCF de lliga.

He entrar al web de Barça, per cert, molt atractiva de disseny.

M'he endut les mans al cap en veure els preus: entre 55 i 131 euros!

• Se'ls ha begut l'enteniment?
• Saben quin és el sou mitjà d'aquest país?
• Saben el que suposa a un pare anar al futbol amb els seus fills entre entrades, i altres despeses...

Entre uns preus impossibles per la meva malmesa economia i l'horari (21:30 hores, un diumenge de febrer a la nit, amb risc de pluja) he decidit no assistir al partit, que seguiré "el més còmodament possible" des de casa, tenint en compte que no es retransmet en obert, ja que un Barça-VCF no deu ser d'interès general.

Anar al Camp Nou ha esdevingut bé un luxe, bé un caprici gairebé elitista.

Si omplir els estadis és un dels puntals per redreçar al situació, amb aquests preus serà difícil que ho aconsegueixin amb el nivell econòmic del país, el real, el de debò, no el d'aquesta la nostra ciutat feta de disseny i fum, però també de cada més present de pobresa...
Aquesta nit, només 74.200 espectadors.
Potser, amb preus més populars, haurien fet el ple.

Lentament però constant, entre aquests preus que marquen els clubs, les teles amb les seves tries i exigències, el deute que provoca un afany recaptatori sense mida, i els horaris anem matant la gallina dels ous d'or...

Per ells fan.

Almenys ens queda la il·lusió pels nostres colors, taronja, blanc i negre...

Salut i Cerdanya