El futbol espanyol viu en una bombolla econòmica.
Comparable amb la bombolla immobiliària que esclatà el 2.008-09 amb la crisi econòmica actual.
A més a més de l'enorme deute que els principals clubs espanyols arrosseguen (que es quantifica en milions i milions d'euros només en el pagament dels interessos dels préstecs sol·licitats al seu dia) cal afeir-hi altres factors que estan ofegant econòmicament les entitats.
Així, uns desmesurats salaris dels professionals (jugadors i entrenadors), uns multimilionaris traspassos i, en tercer lloc, l'amortització dels drets dels jugadors llastren les malmeses economies dels nostres equips.
Les televisions són una moderna versió del mannà de Moisès... les cadenes paguen, i molt, però imposen: el PPV, horaris desangelats... El 2.010 el futbol europeu generà, en ingressos per drets de TV, més de 17.00 milions d'euros... Casi ná!
La lliga BBVA és només la tercera, després de la Premier anglesa i de la Bundesliga alemanya. En això quelcom no qualla: si som la millor lliga del món, tenim els millors jugadors, la nostra selecció ho guanya tot, el barça és el millor equip de la història...
Com és que no ocupem una millor posició en la galàxia del futbol televisat?
Molts clubs opten per imaginatives fonts atípiques d'ingressos (cobrar les emissores de ràdio, el merchandising entre d'altres, el lloguer d'instal·lacions, cedir espais per a enterraments)...
No és fàcil trobar una sortida a aquest atzucac.
Caldrà idees imaginatives, la veritat!
La primera serà la moderació salarial, que en el cas d'aquest privilegiats hauria de ser una reducció dràstica dels costos salarials dels planters.
La segona, la renegociació dels drets amb les TV.
- Mediapro ha estat, al meu entendre, una empresa nefasta; dividint els clubs, primant els dos grans amb el conseqüent càstig per a la resta...
- Ara, la Premier duplica els ingressos de la nostra lliga, amb un potencial esportiu molt menor. Cal oferir la lliga BBVA com una marca unida, global i vendre-la com a tal a tot el planeta. Caldria centralitzar els drets de TV, no com ara que cada club escombra cap a casa...
La tercera passaria per gestionar millor el potencial dels propis clubs: cal atraure més espectadors als estadis (amb 24,5 milions d'espectadors, la lliga BBVA és la penúltima entre les cinc grans lligues europees.)
Tot plegat m'ha vingut al cap aquest matí.
Tenia la intenció d'arribar-me al Camp Nou a gaudir de la festa del futbol.
Un cartell molt interessant. Un Barça - VCF de lliga.
He entrar al web de Barça, per cert, molt atractiva de disseny.
M'he endut les mans al cap en veure els preus: entre 55 i 131 euros!
- Se'ls ha begut l'enteniment?
- Saben quin és el sou mitjà d'aquest país?
- Saben el que suposa a un pare anar al futbol amb els seus fills entre entrades, i altres despeses...
Entre uns preus impossibles per la meva malmesa economia i l'horari (21:30 hores, un diumenge de febrer a la nit, amb risc de pluja) he decidit no assistir al partit, que seguiré "el més còmodament possible" des de casa, tenint en compte que no es retransmet en obert, ja que un Barça-VCF no deu ser d'interès general.
Anar al Camp Nou ha esdevingut bé un luxe, bé un caprici gairebé elitista.
Si omplir els estadis és un dels puntals per redreçar al situació, amb aquests preus serà difícil que ho aconsegueixin amb el nivell econòmic del país, el real, el de debò, no el d'aquesta la nostra ciutat feta de disseny i fum, però també de cada més present de pobresa...
Aquesta nit, només 74.200 espectadors.
Potser, amb preus més populars, haurien fet el ple.
Lentament però constant, entre aquests preus que marquen els clubs, les teles amb les seves tries i exigències, el deute que provoca un afany recaptatori sense mida, i els horaris anem matant la gallina dels ous d'or...
Per ells fan.
Almenys ens queda la il·lusió pels nostres colors, taronja, blanc i negre...
Salut i Cerdanya
