Messi, CR i els altres. Fira ramadera de Bellver. Una bona paella.

És ben sabut que el pobre menja les restes dels rics.
Si pot.
Si el deixen...
I en el món del futbol no serà diferent. Els del VCF, com els de l'Atlético de Madrid, o els del Sevilla, per citar-ne alguns, hem de suportar constantment la premsa prepotent i partidista dels dos grans: Sport, Marca, As, Mundo Deportivo...
Amb l'autoritat moral que ens atorga no ser barcelonistes ni madridistes podem, però, fer bones comparacions, sense la por a equivocar-nos al passar pel sedàs dels nostres colors, criteris emocionals lligats a la pilota.

Avui se me n'acudeixen tres, dos d'evidents i una tercera, potser, més elaborada:
I és que la comparació entre en Messi i en Ronaldo no s'aguanta per enlloc.

I. En Messi és un home senzill, del poble, educat, prudent, modest, introvertit, que cau bé allà on va.
II. En Cristiano Ronaldo, a qui ningú nega que és una super estrella del futbol és cregut, maleducat, desafiant, prepotent, malcriat i el pitjor és que cau malament i fa "amics" allà on va. Com el seu cap, en Mourinho.
Sempre m'he preguntat què els deu passar pel cap a aquesta gent.

III. Fa tres dècades, el simple fet de disposar d'una superestrella equivalent a aquests dos jugadors actuals, pressuposava que l'equip o selecció on jugaven guanyava els partits de carrer i els títols arribaven "gairebé sols".
Pensem en el Bayern de Beckenbauer, en el Barça de Cruyff o en l'Argentina de Maradona.
Les estrelles de la minva es tiraven l'equip o la selecció a l'esquena i guanyaven mundials ells solets.
Quin mundial va fer Kempes el 78 a Argentina?
Qui no recorda la ma de Maradona a Mèxic?

Avui, amb un futbol súper tàctic, on les estratègies defensives es treballen molt i on els jugadors són molt bons tècnicament, tots els equips són complicats i guanyar un títol és cosa d'un equip, de la unió d'11 jugadors molt bons però, alhora, molt sacrificats, molt ben coordinats i amb una tàctica assimilada al mil·límetre (com el Barça de Guardiola o el València d'en Rafa Benítez, per posar dos exemples recents).
No n'hi ha prou amb tenir un Messi.
Aquest t'aportarà un plus de qualitat evident que decantarà la balança del teu costat.
Mireu si no, la classificació portuguesa. De moment, malgrat alinear un dels millors jugadors del món en l'actualitat, el combinat portuguès, de moment, és fora del mundial. El mateix passa amb l'Argentina d'en Messi. L'albiceleste no té un Xavi, ni un Iniesta o un Cesc que complementin l'astre argentí. Això sol justifica els problemes i les crítiques que en Leo rep al seu país.

Avui hem anat a Bellver a passar el dia. De fet vam pujar ahir al tard.
El sant de la mare obliga.
Així com poder gaudir d'un esplèndid dia de tardor (o d'estiu). Hem passejat per les parades de la Fira Ramadera de l'11 d'octubre.
Hem caminat entre pins per la solana... Que n'és de maca la Cerdanya, i més a la tardor.

Per acabar la diada hem dinat una esplèndida paella a ca la mare.
Per molts anys, padrina!

Salut i Cerdanya!