L'auge de l'ús de la bici els darrers 10 anys és inqüestionable. Pel que fa al seu vessant més esportiu (carretera o muntanya, el popular BTT) o més urbà. El nombre de practicants d'aquest esport no para de créixer, en alguns anys, de manera exponencial.
Cal, però, evitar ara que aquest fenomen mori d'èxit, que aquest succès acabi ofegant-lo.
Parlo, doncs, de regulació (i no només de sancionar els infractors)...
Està clar que l'encaix de la bicicleta a la gran ciutat i a la seva mobilitat és, en el millor dels casos precari... D'aquí es desprén la necessitat d'haver de regular aquest nou mitjà de transport.
Es tractaria de que la bici deixi de ser un problema i esdevingui una solució als problemes de mobilitat de Barcelona. Una solució econòmica, ecològica, sana, sostenible... Cal demanar més?
Em centraré, com deia, a parlar de la bici a ciutat en general i a Barcelona, en particular.
Diuen els entesos que es calcula que es fan 106.000 desplaçaments en bici cada dia a la ciutat. Molts l'usem ocasionalment, però cada cop són més els i les que en fan un ús intensiu, diari, per als seus desplaçaments, amb l'estalvi energètic positiu que d'això se'n deriva...
Per tant, podem dir que la bici és un mitjà més de transport a la nostra urbs.
El problema amb la bicicleta a ciutat és complexe, polièdric.
Sovint el trobem en la coexistència amb els vianants o amb els altres conductors.
El trobem en la inseguretat i en la indefensió del ciclista: a l'arrencar en un semàfor, els enormes trajectes que cal fer quan vols superar una gran plaça o cruïlla, el poc respecte dels automobilistes cap al ciclista en carrers estrets (a Gràcia o a Sants)...
 |
| Carrer de Joan Blanques, a Gràcia. Una zona "tranquil·la" per als ciclistes... |
Però el problema, en tercera instància també rau, sovint, en els dèficits dels carrils bici:
- antiquats i que configuren una xarxa molt poc eficient
- pocs, en nombre i en longitud
- no sempre segregats. Massa sovint ocupen espai a les voreres.
- sense cap manteniment un cop posats en funcionament
- el carril bici és un espai no sempre respectat; a vegades, són un espai privilegiat per als repartidors de mercaderies o per als taxistes que agafen o deixen un client, per posar dos exemples...
- poca previsió en el disseny: perill per engornals, poca visbilitat darrera els contenidors d'escombreries o de reciclatge...
- poca voluntat política per fer-ne créixer l'extensió. Així es fan obres faraòniques de remodelació a la ciutat i no es fa néixer un carril bici. A Lesseps i a l'Av de Vallcarca s'ha fet, de bell nou, néixer amplis carrers. No hi havia la possibilitat de destinar-hi un espai per a les bicis?
- sovintegen els carrils poc idonis; n' hi ha en zones amb pocs ciclistes; en carrers poc estratègics o irrellevants, ja que no són vies de comunicació prioritàries... i en falten en altres eixos (Aragó, Balmes) dels que travessen la ciutat i connecten els diferents barris.
- Sovint són un canvi de cromos: abans hi havia aparcament, ara hi ha un carril bici (carrer d'Urgell, per citar-ne un exemple).
L'eclosió definitiva de la bici a ciutat es produirà quan es solucionin aquests problemes, i quan, finalment s'aconsegueixi que sigui un mitjà de transport net però, al mateix temps, segur.
I això només es produirà amb una acció decidida de les autoritats municipals, que són les que hi tenen competència.
Reclamem, com aficionats i com a usuaris de la bicicleta, un pla rector de la bici a BCN!
Que així sigui...
Salut i Cerdanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada