16 de desembre del 2022

Edatisme, gent amb "canes" de treballar

 

L’edatisme.

Gent amb “canes” de treballar

Per l’August Lorente, mestre, psicopedagog i sindicalista de la UGT FeSP

Una introducció

L’edatisme, com la seva paraula insinua, té molt a veure amb l’edat; és, em concret, la discriminació en funció de l’edat d’una persona en qualsevol àmbit de la vida.



Avui, però, m’agradaria centrar el focus d’atenció en les seves repercussions laborals, en la meva condició de sindicalista de la UGT.

Que la gent més gran en edat productiva té problemes per trobar feina si la perd és un fet àmpliament conegut. Aquest article intentarà aportar llum sobre el problema, la seva gènesi i quines solucions podrien intentar implementar-se.

Segons llegim en informes de l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, l’edatisme ha escalat fins la tercera posició en les causes de discriminació al món i ja seria un dels majors problemes que tenen les societats avançades del nostre planeta; això s’ha agreujat exponencialment els darrers temps -d’ençà la Covid- amb la posada en pràctica de polítiques que assenyalaven aquests col·lectius amb mesures segregadores d’accés a les UCI’s, o en franges d’edat per als primers desconfinaments; polítiques que agreugen estereotips falsos i segmentats sobre l’edat... Crec fermament que no se’n té consciència, tapat per lluites (també imprescindibles) com la igualtat de la dona o la violència de gènere.



A Espanya, l’elevat nombre d’aturats és un problema estructural i crònic del mercat de treball. Però, si ens hi fixem millor, ens adonarem que hi ha 930 mil persones sense feina majors de 50 anys, el que representa un 30% del total de persones en edat de treballar. Si aquesta data ja és prou frapant, la xifra s’incrementa fins al 55% si analitzem les persones aturades majors de 45 anys. La majoria, son aturades de llarga durada i, sovint, amb poques possibilitats de trobar-ne.

Entenc que això és un tipus de discriminació

“acceptat” pels diferents actors del mercat de treball.

Sembla que és a partir dels 45 que el mercat de treball comença a expulsar els i les  seus/ves membres ja que comencen a suportar diferents estereotips que en redueixen les seves possibilitats de carrera laboral:

  • ·         Cal pagar-los/les més
  • ·         Són menys flexibles
  • ·         Han perdut les ganes de reciclar-se i aprendre
  • ·         No s’integren bé en equips més joves
  • ·         No donen una imatge corporativa atractiva
  • ·         Pateixen massa l’esquerda digital

Tot això malgrat els bons desitjos corporatius, les iniciatives en favor de la igualtat i la diversitat tant en alça, els discursos d’inclusivitat transversals -amb les seves boniques però sovint buides paraules- o unes legislacions imprecises i massa laxes.

En resum, calen menys bones paraules i intencions i més polítiques correctores que permetin aquestes persones aturades a trobar feina i a les empreses catalanes aprofitar l’experiència top d’aquests perfils sènior en els seus planters.

 

Una continuació

En els processos de selecció del nostre país les canes llueixen poc. Malauradament, sovintegen els departaments de Recursos humans on la criba per edat és norma general.

Entenc personalment i crec que és el sentir del meu sindicat que l’edat i l’experiència laboral que se’n deriva hauria de ser un avantatge en gairebé tots els sectors productius i en la majoria de processos de selecció de personal atès que moltes de les habilitats demandades en les ofertes de treball (resil’encia, capacitat de treball en equip, empatia, resistència a l’estrés, pensament crític, compromís o flexibilitat) solen anar-se desenvolupant i consolidant a foc lent en el decurs de la vida i trajectòria professionals de la persona candidata i no solen ser un actiu innat en els i les aspirants.

Les persones afectades per l’edatisme són el col·lectiu

oblidat de la lluita per la igualtat, també als plans d’igualtat

No crec equivocar-me a l’afirmar que les empreses que mai (o gairebé mai) incloguin perfils sènior en els seus equips, patiran a mig termini un seriós risc de pèrdua de talent i de coneixement, així com una minva de valor afegit evident.

En aquest sentit també hi ha un altre matís, i és la piràmide de població activa i la corba demogràfica de les societats occidentals. Aquestes són una realitat tossuda i el seu envelliment juga en contra d’aquella empresa que s’entossudeix en cercar perfils júnior com única opció. Valorar el contractar persones de mitjana edat començaria, doncs, a ser una “necessitat”.

 

Pros i contes de la condició sènior

En una empresa que aposti per fixar sèniors hi trobarà, acció, reflexió, valentia i sentit comú, expertesa i experiència, realisme i optimisme, creativitat i responsabilitat.

Però el/la sènior també hi ha de posar de la seva part.

·         Ha de mantenir una actitud bàsica molt positiva, sent capaç d’il·lusionar-se cada dia, de seguir aprenent amb empenta, de continuar donant-ho tot, de ser flexible en horaris, sou, disponibilitat geogràfica i en l’assumpció de noves fites i responsabilitats.

·         Ha de ser capaç de superar el trauma del Cap. Persones que havent estat càrrecs directius o executis i amb salaris alts, ara no accepten feines menys reconegudes i amb salaris baixos, que pensen que sempre han de guanyar el mateix. Entendre que el mercat laboral ha canviat és primordial, i acceptar-ho és una necessitat. O t’adaptes o en quedes fora.

 

Anem acabant

Darrerament es va publicar un informe de la Fundacio Pimec entre centenars d’empreses del país amb uns resultats més que reveladors de la situació de l’edatisme avui.

Un 78% de les empreses reconeix no haver contractat ningú major de 55 anys els darrers 24 mesos, tot i que reconeixen sense despentinar-se que fer-ho no comporta, en sí mateix, cap dificultat si es compara amb contractar persones més joves.

La meitat de les empreses no es plantegen a curt termini polítiques per afavorir les contractacions de perfils sènior tot i que reconeixen ser conscients que cada cop s’allunya del mercat laboral els i les majors de 45 anys.

 

Propostes finals

A títol personal, estic fermament convençut que patim una clara manca de polítiques de contractació de sèniors i que cal, és exigible, la seva implementació urgent per revertir aquesta lacra que és l’edatisme, la gran oblidada de les discriminacions al país.

Per això, proposar unes mesures correctores em sembla moralment obligat. Entre elles, en destacaria les següents:

  • a)    Establiment d’un currículum cec, sense nom, edat o fotografia.
  • b) Implementació de Plans de formació per a majors de 50 anys amb compromís d’ocupació real associat
  • c)  Incloure a la Llei d’igualtat el foment del talent sènior com a prioritat; si cal, amb mesures de discriminació positiva envers aquests col·lectius.
  • d)    Facilitar mecanismes de denúncia de casos flagrants d’edatisme.
  • e)  Potenciar la millora de l’eficiència dels serveis públics d’ocupació envers aquests col·lectius.
  • f)     Incentivar fiscalment -molt més si es pot que no pas ara- la contractació de majors de 45 anys.
  • g)    Creació d’un Observatori de l’edatisme laboral associat als treballs d’una comissió per a la igualtat real d’oportunitats en funció de l’edat que empaiti i denunciï les freqüents pràctiques opaques al respecte i que vulneren la Constitució espanyola, els drets humans, l’estatut dels Treballadors i altres normatives fonamentals.
  • h)   Establir per llei quotes mínimes obligatòries de treballadors/es sèniors en les empreses.
  • i)     Llançar campanyes de sensibilització.
  • j)     Prohibir publicitat amb ofertes que incloguin llenguatge edatista.
  • k)   Obligar a incloure en els Plans d’igualtat que es negocien o renegocien apartats i protocols contra l’edatisme.

 

Una conclusió

Com a cloenda dir que som davant d’un problema social, laboral i econòmic de primer ordre que no es percep com a tal.

Implementar polítiques correctores  i millorar la situació és urgent i moral, a més a més d’econòmicament interessant (fins i tot per les càrregues en subsidis que se’n deriven).

Afirmar que els sènior som gent amb “canes” de treballar pot semblar un eufemisme. Tant de bo només fos això.

6 de setembre del 2022

No progressem adequadament en educació

 Us deixo una carta, mé avaiat nopta de premsa, del posicionament del meu sindicat en tot això de les mogudes sindicals en educació.

Salut i Cerdanya!



Barcelona, 6 de setembre 2022

LA MOBILITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ HA PERMÈS REVERTIR PARCIALMENT LES RETALLADES, PERÒ NO N’HI HA PROU

 

La UGT de Catalunya denuncia, un cop més, com de lluny es troben els nivells d'inversió que mereix l'educació

 

La fi del curs 2021-22 va concloure amb una situació molt complicada en l'àmbit educatiu. Durant el segon i tercer trimestre s’han dut a terme mobilitzacions històriques: les més multitudinàries de les darreres dècades i les que han aconseguit posar a tota la comunitat educativa en contra del Departament d’Educació.

 

La situació de bloqueig insostenible que es va viure fins al juny dibuixava un inici de curs amb concentracions, mobilitzacions i noves jornades de vaga. Finalment, aquesta determinació i resistència ha forçat al Departament a negociar, gràcies a la participació per part del sector i a les diferents accions proposades.

 


Tot i així, la firma de l’acord, el passat dia 1 de setembre, només significa un primer avanç, ja que les negociacions seguiran a la Mesa Sectorial on es tractaran la resta de reivindicacions que han quedat pendents i des de la UGT de Catalunya, se seguirà controlant en el que respecte al compliment de l’acord així com en la voluntat negociadora del Departament convocant noves mobilitzacions en cas que sigui necessari.

 

Pel que fa a l’escola concertada, compten amb una jubilació parcial pels professionals a pagament delegat que tot i que es valora positivament, els termes no són suficients i les patronals no consideren garantit el factor econòmic quelcom està provocant crispació dins els centres. Val a dir que sense la flexibilització a l’hora de programar noves admissions i sense una idea clara de quan i com s’arribarà a la gratuïtat total de la plaça escolar, el sosteniment de moltes escoles concertades i del seu personal està en risc. Per part de la UGT, es vol aconseguir la reducció de la ràtio, ja que és una mesura que millora l’educació de l’alumnat i rebaixa la pressió sobre els docents.

 

Pel que fa a l’educació en general, no es comprèn la necessitat d’avançar una setmana el curs escolar i s’han conegut alguns casos on els i les alumnes encara no tenen mobiliari a les classes o places assignades i centres amb monitoratge insuficient. A tot això, s’hi sumen nous currículums que ni tan sols han estat publicats i només hi ha esborranys, fet que no facilita gens la preparació del curs. Cal recordar que en aquests dos punts, el Consell Escolar de Catalunya va demanar una moratòria al Departament que va ser ignorada i que hagués fet possible poder analitzar els canvis i els seus pros i contres.

 

La conclusió, anys rere any és la mateixa: no s’inverteix prou en Educació. Segons la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), la inversió hauria de ser d'un mínim d’un 6% del P.I.B. a Catalunya per a les escoles que formen el servei públic d’educació.

 

Cristina Martín, secretària d’Educació de la UGT Serveis Públics Catalunya:

669 12 94 17


23 d’agost del 2022

+ bici, - CO2

https://www.ccma.cat/324/si-anessim-en-bici-tant-com-fan-a-holanda-sestalviarien-700-milions-de-tones-de-co8322-lany/noticia/3180818/

11 de juliol del 2022

24 de juny del 2022

Les marques de cotxe + fiables

Pel que sembla, segons la notícia d'una revista especialitzada en el món del motos i aquí enllaçada, no totes les marques són igual de fiables.
I, és clar, quan parlem de desemborsar aquestes enormes quantitats de diners, anar sobre segur és més que recomanable, no trobes?


De la lectura, que us recomanem, se'n desprèn allò que desde fa tants anys corre com una brama urbana, que són els asiàtics, en especial, els japonesos els més ben parats, sent Lexus (95%); Subaru (93%) i Toyota (91%), amb un 95% de fiabilitat, els reis absoluts en aquest terreny; cosa que, d'altra banda, ve a corroborar el que sempre li manifeta al meu company Toni el seu mecànic de barri que, els japonesos, ni entren a taller.
La revista es fa ressò d'un informe anual de la OCU, basat en una estadística sobre 52 mil enquestes.

Curiosament, la marca catalana SEAT és la més ben posicionada entre els eurpeus, en dècima posició amb un 85% de fiabilitat, empatant amb la romanesa DACIA. 
Per davant de les grans marques centroeuropees de luxe. Molt sorprenent.


En l'extrem oposat la menys fiable és Tesla, amb un 60% de fiablitat, amb Alfa Romeu i Fiat rondant el rànquing del demèrit.

Del meu Ford no en parla en cap de les categories. No sé com interpretar-ho!!

La marca més econòmica si has de passar per taller és Hyundai, amb 114 euros de despesa anual.


Si aviat has de canviar de cotxe, sense ser determinant, aquesta informació sí et podria ajudar a decidir.

Salut i Cerdanya!!





18 de juny del 2022

Deixalles a Mart

L'allau de notícies negatives dels darrers anys, de la pandèmia ençà, ens està insensibilitzant com a ciutadans i ciutadanes del món als mals que ens perjudiquen (guerres, atur, canvi climàtic, inflació, crisi de subministraments...) en una cursa desbocada i sense aturador.


Intento no caure en aquesta desgana informativa i de consciència que tan comenta la gent (no miro les notícies, em donen mal karma) i, aquest estat permanent d'atenció i alarma m'ha permès sorpendre'm encara (negativament, és clar) davant d'aquesta lamentable notícia...

... ja generem deixalles al planeta 
veí i encara no hi hem arribat !!

I és que ho trobo molt lamentable.
Impresentable.
Demolidor.
Els adjectius s'acumularien.

És una manta tèrmica de les que mitiguen les enormes temperatures que es generen en els aterratges de les naus.
És una manta tèrmica de les que
mitiguen les enormes temperatures
que es generen en els aterratges
de les naus. S'ha trobat
a 2 km del punt d'arribada.


La nostra capacitat destructora sembla infinita, no aprendrem mai dels errors?
No en tenim prou en destruir casa nostra, la Terra, que ja volem malbaratar el veïnat?

Salut i Cerdanya!!

13 de juny del 2022

Mosquits que saben de colors

  • Tu est d'aquelles persones a qui els mosquits veuen com un restaurant de la Guia Michelin?
  • T'acribillen?
  • Has d'estar sovint a la defensiva buscant solucions no sempre efectives per intentar sobreviure a les seves visites?
Si la resposta és afirmativa, aquesta entrada és dedicada a tu.
Estudis recents, com s'indica en aquest enllaç,  demostren que el color de la roba dissudeix o anima els mosquits a sangrar-nos.
Així, doncs, ti Tries!
Sembla que convé evitar els vermells i ataronjats. 
En canvi, ignoren els verds, morats, blaus i blancs...

Lo dit més amunt

Salut i Cerdanya!!






12 de juny del 2022

Som covards, infantils i hipòcrites

La vinyeta d'avui a La Vanguardia.
Molt encertada.

Retrata amb criteri i sense miraments el perfil falsoguaiprogrepermissiu de la nostra actual societat covarda, pueril i hipòcrita.

Sento fàstic de formar part de tan poc reixit grup humà

Salut i Cerdanya!!

11 de juny del 2022

El famosíssim catàleg Walker & Dawn

Ara fa unes setmanes, el dia de Sant Jordi, plujós i fresc, comprava a La Seu un llibre de literatura juvenil que em va agradar més per la maquetació i la ingeniosa presentació que no pas pel contingut.

He de dir que ara ja l'estic acabat i m'ha captivat la història, tendra i dura a la vegada.

Una gran troballa. Molt i molt recomanable, per a tottes les edats

Un molt bon llibre.

Anem a pams:


FITXA TÈCNICA

EL FAMOSÍSSIM CATÀLEG DE WALKER AND DAWN

Nº de pàgines:
400
Editorial:
Viena editorial. El jardí secret
Idioma:
Català
Enquadernació:
Tapa dura
ISBN:
9788417998608
Any d'edició:
2020
Plaça d'edició:
ESP - BCN
Traductor:
Carles Biosca i Trias
Data de llançament:
25/11/2020
Nom original:
Il rinomato catalogo Walker & Down
Idioma original:
Italià
Any 1ª edició:
2016
Il·lustració:        
Stephano Moro i Annalisa Ventura
Preu:    
19€


OPINIÓ
Ja us he comentat lo molt que m'està agradant aquesta història d'aventures i amistat.

És un llibre d'una gran qualitat literària.
Dels millors de literatura juvenil que he llegit mai. Si fos anglosaxó seria, sens dubte, un best-seller.

Abans de tot, és un llibre d'aventures, històric, de viatges i d'amistats indestructibles.

La narració és compartida pels diferents protagonistes, aportant en cada fase de la història la seva peculiar visió de la trama. 

Presenta 4 personatges extrems però perfectament complementaris en el puzzle de la novel·la. 

L'acció, situada en el tombant del segle XIX al XX a Louisiana, no evita cap dels estigmes d'aquella època on els Estats Units començaven a ser ja una gran potència: el racisme, la violència, les falses morals i la prostitució, el masclisme, el capitalisme ferotge, les classes socials, els invents moderns, l'alcoholisme i la duresa de les condions de vida per a molts i moltes.



Tot i fer-ho amb delicadesa, no defuig addiccions com els jocs (póker), o pulsions com el sexe ni sentiments com l'amor, però amb elegància i passant-hi de puntetes que, segons com, gairebé ni te n'adones.
Entenc que malgrat això és un llibre per a nois i noies e 12 anys endavant.
Ben treballat a l'escola, té un enorme potencial i pot catapultar no pocs joves a esdevenir lectors i lectores ja que la trama, original i ben quallada, manté l'interés de la lectura fins al final.


L'autor és jove, només 42 anys, es diu Davide Morosinotto i viu a Bolonya, a la seva Itàlia natal. Se li veuen tables per esdevenir un  dels referents literaris italians d'aquesta primera meitat de segle, amb un estil fresc i culte, amb unes trames trenades, originals, creïbles i divertides.

En resum, estem davant d'una lectura moderna, que no es casa amb falses morals, multigènere, atractiva i addictiva, amb personatges ben elaborats, amb una maquetació preciosa que, per ella sola, ja val els 19 euros.




  • Una autèntica troballa.
  • Un tresor veritable.
  • Un gran regal.

Salut i Cerdanya !!



10 bones raons per anar en bici...





Em dic August.
Sóc membre, des de fa anys, del #clubciclistabellver.
Segurament sabeu que m'encanta pedalar.

En aquesta entrada explico les 10 raons per les quals és tan saludable anar en bicicleta, a ciutat, poble, a pagès...
 
"El ciclisme és un dels esports "més durs i extrems" que existeixen. Els ciclistes professionals recorren cada any centenars i centenars de quilòmetres, faci fred, plogui o nevi. Són un exemple de vida sana i dedicació, que podem copiar perquè el nostre cos se senti millor. I és que pedalejar, a més de ser una moda ecològica, econòmica i addictiva, porta a la nostra salut una sèrie de beneficis que pel Dia Mundial de la Bicicleta et detallem. 
 
1. Redueix el risc d'infart 
 
Varis estudis van confirmar que anar amb bicicleta redueix a la meitat el risc de patir un atac al cor. Això és així perquè al pedalejar augmenta el ritme cardíac i la pressió arterial disminueix. 
 
2. Eleva el colesterol 'bo' i redueix el 'dolent' 
 
Un pedaleig constant fa que els vasos sanguinis siguin més flexibles, evitant que es calcifiquin. Això contribueix a reduir l'anomenat colesterol 'dolent', el LDL, i a elevar el 'bo', el HDL. 
 
3. Evita els dolors d'esquena 
 
La inactivitat o les males postures en asseure's generen incòmodes dolors d'esquena. Si en muntar amb bici adoptem una posició amb el tors inclinat cap a davant, aconseguirem que els músculs es tibin, 
estabilitzant el tronc. Per tant, és una bona forma que nostra esquena no pateixi. 
 
4. Ajuda a evitar les infeccions i el càncer 
 
El sistema immunològic es reforça muntant amb bicicleta. Però compte, tan sols amb un esforç moderat, en cas contrari contribuirem a afeblir-lo. Així mateix, el pedaleig està recomanat per a persones que pateixen càncer perquè aquesta activitat activa els «fagotitos», cèl·lules que capten i eliminen microorganismes nocius. 
 
5. Adéu a les depressions 
 
Els qui munten amb bicicleta tenen menys depressions i malalties mentals. Aquest esport oxigena el nostre cervell, la qual cosa ens ajuda a pensar amb més facilitat. Així mateix, segregarem hormones que generen una sana addicció a aquesta pràctica. 

 
6. Millora les articulacions 
 
Encara que es tendeix a pensar que la bicicleta fa patir als genolls, la veritat és que pedalejar contribueix a protegir-los. A diferència d'altres esports, com el 'running', en el ciclisme la major part del pes del cos recau sobre el seient i no sobre els genolls. A més, aconseguirem unes cames fibroses i atractives. 
 
7. Dispara els nivells d'energia de l'organisme 
 
El ciclisme requereix un enorme esforç, per això és necessària una bona alimentació que ens proporcioni energia per pujar empinades pujades. Està comprovat que els ciclistes tenen més energia que els que no ho són. Muntar amb bici a una intensitat moderada redueix la sensació de fatiga i eleva els nivells d'energia. 
 
8. Genera endorfines 
 
Caminar amb bici et dibuixarà en el rostre un ampli somriure. Pedalejar genera endorfines, les hormones de la felicitat. Tan sols necessites una hora sobre el seient per notar que ets més feliç. Això sí, no cal passar-se amb l'esforç perquè podem aconseguir l'efecte contrari. 
 
9. Allarga la vida 
 
Les persones, de qualsevol edat, que practiquen ciclisme gaudeixen de molta millor salut. Un estudi del 'International Journal of Sports Medicine' va revelar que els ciclistes professionals viuen, de mitjana, uns vuit anys més que la resta de la població. 
 
10. Contribueix a la lluita contra la contaminació 
 
Zero emissions. Si utilitzem la bici en lloc del cotxe per desplaçar-nos, estarem posant el nostre gra de sorra en la lluita contra el canvi climàtic. A més, des del punt de vista econòmic, la bicicleta resulta molt més barata que un automòbil". 
 
Font: 
http://www.regio7.cat/salut/2015/04/19/deu-raons-per-les-quals/310523.html

Salut i Cerdanya!

5 de juny del 2022

A la Vila no hi vagis en 🏍️ moto

No hi trobaràs lloc.

Una plaga de conductors/es incíviques i incívics omplen cada dia l'aparcament de motocicletes del Call.

Després de 55 minuts, canvi de cromos


N'hi ha de nacionals i d'importació
N'hi ha de veterans i novells.
SUV, forgonetes, utilitaris, berlines.
De totes mides i colors; per triar i remenar.
I la rotació dels que hi estacionen és contínua!
Tu, motociclista, busca't la vida.

Tot i una clara senyalítica vertical i horitzontal, com podeu veure a les imatges que acompanyen aquesta denúncia, aquí tothom fa el que li surt de la seva més noble orgànica.

Tot i enviar missatges de correu, denunciant la situació, a la Guàrdia Urbana, no he vist cap millora.
Si vius a Puigcerdà i pagues tributs al seu Consistori, no estaria de més que exigissis dades de com es gasten els diners dels teus impostos en la policia local, mentre el seu alcalde es passeja entre muntanyes...



Els he proposat algunes mesures:
  • Potser haurien de patrullar més.
  • O incrementar les multes.
  • Aconsellar l'ajuntament d'instal·lar pivots dissuasoris.

Si tens cotxe vés-hi !!
Si no hi ha lloc, cerca un raconet a l'espai reservat a les motos.

A Puigcerdà qui no aparca de franc  és per què no vol!!

Salut i Cerdanya!!

12 de maig del 2022

Més irregularitats ?

Ara mateix, ben d'hora, llegia amb cert astorament aquesta falca al diari La Valira que, com bé  sabeu, és un mitjà digital del Pirineu.

Durant lustres havia confiat plenament en la capacitat de gestió de l'equip de l'alcalde Porta.

Arran de la seva sortida deslluïda de la nostra paeria, aquesta visió un tant pueril del nostre anterior batlle s'ha anat desdibuixant.

Aquesta notícia (que podeu rellegir en aquest enllaç) agreuja el sentiment creixent que hem viscut en un paradís fictici d'eficiència i que res no es feia malament.



  • Queda un any per a les properes eleccions municipals.
  • Veurem qui es presenta.
  • Substituir una figura com la del Sr porta no serà fàcil.
  • Votarem en conciència. La pregunta és, encertarem?

I és que en un municipi petit com el nostre, amb poques alternatives, no és pas fàcil triar bé.

Caldrà, això sí, un equip preparat, cohesionat i fort i una oposició que en controli eficaçment la gestió, en especial dels diners de tots i totes.

Salut i Cerdanya !

8 de maig del 2022

VCF, no juguem a res

Amb lo poc que tenim, Déu n'hi do el que fem.
5 empats seguits.
Seriosos i rocosos.
Però no podem fer +

Avui, cinquè empat consecutiu a San Mamés, en un partit seriós pero inofensiu en atac.

Una nova temporada en blanc, transitant per terra de ningú, sense ambicions i el perill de desconnexió amb una afició ja cansada de dobnar suport a canvi de poc.

Salut i Cerdanya

Insults greus des de la graderia.

Absolument (des)connectats

Centre Cívic de Bellver.
Dissabte, 7-5-22
21:30
75 min
10€


Hem gaudit d'una notable obra de la mà dels nois i noies de l'Associació Grup de Teatre Jove de Bellver.
Una desena llarga de joves intèrprets de Bellver i Puigcerdà formen una Cia  autogestionada, autodidacta i ja "veterana" amb 6 anys d'història. Una filosofia original i que s'ha anat consolidant a poc a poc a Cerdanya.

Una hora ben llarga, sense interrupcions, d'un teatre àgil, amb un seguit de situacions i gags entretinguts ben mesurats i millor concatenats.


Hem vist una obra divertida, actual i que juga bé entre l'humor i la crítica àcida de l'actualitat tecnològica on tots hem caigut de quatre potes.
 
M'ha sorprès gratament una posada en escena força elaborada, amb solucions senzilles però que responien perfectament a les necessitats escenogràfiques (llums, so, balcó...) i una decoració que feia el fet sobradament, sense estridències ni res superflu.

Aquesta comèdia presenta uns diàlegs intel·ligents i dinàmics, actuals on els modismes del nostre temps hi són ben presents.


L'obra i la posada en escena saben captar i mantenir l'atenció de l'espectador durant tota la representació.
La gent s'ha divertit; a més a més de les rialles, les cares i els comentaris en sortir en donaven fe.


Una bona i interessant evolució del grup, que torna a la comèdia després de la pandèmia on van fer certs experiments que, personalment, no em van satisfer especialment. 

Una retorn al segur camí de l'èxit, el sender de l'humor, jugada guanyadora per a companyies petites i amateurs com la dels joves bellverencs/ques a qui no vull deixar de felicitar per l'esforç i les ganes, la capacitat de cohesió i de superació de les dificultats i per saber posar en escena obres a indrets "difícils" i allunyats dels circuits habituals com és Bellver.
Animar-los a seguir per la senda de la cultura i, a més a més, a perseverar en aquest model associatiu que no deixa de ser un reflexe que, malgrat tot, la nostra societat compta amb un jovent sa i de futur.

Per posar una pega, potser el preu de l'entrada ha estat un pèl massa alt. 
Els animaria al retorn dels preus populars que havien practicat antes;  ja que si l'espiral de preu no s'atura podria arribar a ser un element dissuassori i la cultura ha de ser transversal, universal i apta per a totes les butxaques.

Salut i Cerdanya!

Pensionistes, un cop + amb + sort que la resta de catalans/es

Em plau compartir aquesta bona notícia amb tu. Parlo de les pujades del valor de les pensions dels nostres avis i àvies i de la resta de per...