Cheeta - Bicing i altres històries

Abans d'ahir es morí la Cheeta.
Bé, si som curosos, el Cheeta, que era mascle.
Suposo que la seva feminitat venia d'una poc encertada traducció al castellà...
De ben jove rodà, als anys 30 i 40, un munt de pel·lícules de Tarzan, amb en Weissmuller i una [sexy, molt sexy per l'època] Jane, l'irlandesa Maureen O'Sullivan. .
Un fet extraordinari. Aquest ximpanzè ens deixà als 80 anys, quan la supervivència de l'espècie és d'uns 35 o 40.
Amb ell marxa, d'alguna manera, la darrera innocència que ens quedava de l'infantesa.
Era un vincle que ens lligava a principis dels 70, a aquella televisió en blanc i negre, amb una mirada innocent i optimista al món.
Llargues tardes de dissabte, a les 4, esperàvem ansiosos a TVE1, la única, les aventures i desventures d'aquest simpàtic animal, que ens tornava a la calma, després d'un capítol del Mazinger Z

Descansi, per sempre, en el paradís dels ximpanzés.


L'Ajuntament de BCn ha decidit perllongar l'horari útil del bicing fins a les dues de la matinada de dilluns a dijous, dues hores més que fins ara.
La resta de dies del cap de setmana, funciona sense interupció.
Ho aplaudim de debò, encara que m'agradaria pensar que un servei com aquest es pogués fer servir ininterrompudament.
Malgrat un increment de 9 euros en l'abonament anual; les millores en el servei, el fan sumament atractiu.
De ben segur, aquest nou horari farà captar més usuaris entre les més noctàmbuls, atès que és una franja en la que no hi ha metro i els pocs busos que circulen ho fan amb freqüències molt grans, de més de 20 minuts.

L'Ajuntament també vol que les bicis portin placa i assegurança.
Això serà de difícil compliment, atès que primer caldria fer un cens real del parc ciclista.
Recordo que ja es pot fer, a títol voluntari. Només unes 1900 bicicletes, de les desenes de miler que circulen, s'hi han inscrit.
Sembla que el govern estatal preveu una nova normativa al respecte per al 2.012.
Nosaltres, com a usuaris responsables de la bici, n'esperem molt: tranquil·litat en cas de robatori, d'accident...

Salut i Cerdanya

Que tothom pagui... Un futur gris!

Avui, la nova "cullerada" en el culebró de la tardor del túnel ve a càrrec del Patronat de Turisme de Cerdanya que, en la línia sectària d'altres institucions, considera:

a) que tots els segons residents poden pagar-se el túnel
b) que les noves mesures no afectaran el volum de visitants a la comarca.

Què fàcil és arrambar-se al més calent!
Quin poc nivell que tenen els nostres dirigents.
Quina poca visió de globalitat.
Quina manca de projecte de futur per a la comarca. Quin futur [o fotut]més negre!

Les instal·lacions del Túnel, des de l'aire, amb el poble de Riu del Pendís, a l'esquerra

Voldria, des de la meva modèstia i del més profund desconeixement, però des de la legitimitat de la que disposa qualsevol ciutadà, fer algunes consideracions:

•  A Cerdanya  hauríem de fer el que fan tots els ciutadans de qualsevol territori, i no és res més que pagar pels serveis que reben o per les infrastructures que utlitzen. Així, a Vilafranca del Penedès, per posar un exemple, si es vol circular per l'AP-7 en direcció Girona o Tarragona, un resident o un segon resident ha de passar per caixa, en aquest cas, pel peatge. Per què a Cerdanya, per molts criteris d'equilibri territorial que s'argumentin, hi ha ciutadans de primera (els qui no paguen per usar una infrastructura) i uns de segona (els no-residents, que paguen, i molt!)
• Proposo una reformulació de la proposta i que es tendeixi a que tothom pagui, això sí un peatge tou, com existeix, crec que amb relatiu encert, a l'autopista del Maresme, 
• Caldria crear un sistema de bons de passi progressiu, qui més passa, més reduccuó té. Deixo en mans dels experts fixar els criteris tècnics pertinents...
• La financiació universal és necessària i democràtica per la transparència que aporta, en especial en èpoques fosques de crisi, en que els governants han de prendre mesures com el copagament sanitari i farmacèutic.

- No veig cap altra manera de redreçar una situació injusta. No he entès mai com s'ha arribat a donar la gratuïtat  del tunel a tothom, sense control ni mida, ni que ara es tregui el caramenl de la mà del nen que ja l'ha llepat.
- No m'agrada el paper que pren el Consell Comarcal.
- Em preocupa el futur del Turisme a curt i mitjà termini: noves taxes turístiques, peatges del túnel i autopistes, canvi climàtic, crisi econòmica galopant, manca de projectes de futur per l'economia cerdana, en una llibre de ruta clar i engrescador (que escoltin els responsables de l'Hotel Muntanya de Prullans, que sí saben què tenen entre mans...).

En fi, un futur gris, per no dir negre...

Salut i Cerdanya

Túnel del Cadí, la definitiva

Després d'algunes setmanes [o mesos] de parlar-ne, ja sabem la definitiva.

Ens referim a la resolució del "contenciós" artificial creat entorn de la gratuïtat del túnel del Cadí per als residents i per als segons residents.

Els meus pitjors auguris s'han fet, com en un malson, realitat.

La caça de bruixes administrativa [de les que vaig parlar en posts anteriors] és ja una lamentable evidència, dura i palpable!

S'han endurit significativament els requisits per accedit a la gratuïtat del passi pel túnel del Cadí. 

A partir de l'u de gener de 2.012 els que gaudien de la gratuïtat  fins ara, disposaran de 3 mesos per acreditar, a la Seu del Consell Comarcal de Cerdanya, Berguedà i Alt Urgell, que encara en poden ser usuaris.

Recaurà sobre el Consell Comarcal de Cerdanya el decidir qui compleix amb els nous requisits demanats a partir d'aquesta data, i qui no.

Serà també aquest organisme el qui lliurarà la llista definitiva a l'empresa concessionària per tal que aquesta facilita l'aixecament gratuït de barrera a uns o altres...

És una llàstima veure a què s'està reduint la tasca d'aquest organisme, oi? 

No deuen tenir res més en què dedicar el seu temps o els seus recursos, els de tots els cerdans?

Quina patètica imatge, el Consell rendit, vassall i venut al poder del diner!

El diner mou el món... Quin fàstic!

"Don dinero es poderoso caballero", com diuen per les Espanyes!

Caldrà a més a més del certificat d'empadronament actual, presentar el contracte de treball per a qualsevol empresa la seu social de la qual ha de ser en territori cerdà; a més a més, i col·lateralment, s'haurà presentar el pertinent certificat de la Seguretat Social que acrediti la validesa d'aquest contracte...

Caldrà també aportar un certificat d'estar al dia amb les taxes tributàries locals així com un carnet de conduir vinculat al territori.

I parlen de potenciar un eix europeu, amb polítiques provincianes...

En fi, un autèntic batibull administratiu.

Un autèntic desgavell ètic, de dubtosa legalitat.

Una caça de bruixes...

Imatge del Wikipèdia

• Personalment tornaré a pujar a Cerdanya per la Collada de Tosses.
• Compraré, allò que hagi de menester, fora de Cerdanya.
• No iré a restaurants més que escadusserament.
• M'empadronaré, després de 46 anys, a Barcelona, on pagaré els meus impostos.
• Espero que com jo, ho facin milers de segons residents desencisats.
• Em sumaré a qualsevol iniciativa de protesta que s'organitzi, com he fet des del primer dia des d'aquesta modesta tribuna a Internet.
• I, possiblement, amb tot el mal de sentiment que comporta a qui no se l'estima a la seva terra natal, acabaré comprant una segona residència en un territori més acollidor i que ens sigui més reconeixedor de tot el que hem fet.

Consell Comarcal i Concessionària, amb tot el dol d'un cerdà d'origen i de sentiment, feu-vos f....! {amb molt de respecte, això sempre, això sí, com cal}

Més informació al Regió 7

Salut i Cerdanya

2.012 - Exactitud, consició, bona feina

Acabem de passar Nadal i Sant Esteve.
Dues diades assenyalades al calendari personal i familiar de tot català.
Enfrontem la darrera setmana de l'any.
Encarem el 2.012 amb il·lusió.

Com cada cicle, en iniciar un nou any, qui més qui menys es fa bons propòsits.
Qui més qui menys es fixa unes petites [o grans] fites personals: faré exercici, deixaré de fumar, perdré aquells quilets [o quilassos]...

Pel meu cantó m'he proposat dues fites prou ambicioses: viure amb exactitud i viure concisament.
Us podeu preguntar el perquè. Doncs, tampoc es nou en mi...
Sempre he pensat que tot cal fer-ho bé.
Com deia en Pujol, la "feina ben feta, no té fronteres"...
I crec que la concisió i l'exactitud són dos camins que ens apropen a l'excel·lència i, de retruc, ens faciliten aconseguir la feina ben feta que aquest país tan ha de menester en aquests foscos temps de crisi...

Efectivament, sempre m'ha agradat fer-ho tot amb serietat, amb esperit guanyador... Recordo de ben jovenet, a Bellver,  haver-me enfadat amb els companys de futbol sala perquè no lluitaven per una pilota, per que no jugaven com si els anés la Champions en l'intent...

Mai m'han agradat els assaigs, els esborranys, els "fes-me 4 línies" o els "prepara'm quatre números".

M'he proposat portar la concisió a la pràctica com una actitud vital.
Concisió entesa en el seu sentit de sobrietat en el camí i en l'esforç, per tal d'obtenir un gran resultat sense deixar-hi l'ànima en l'intent...
Concisió com a sinònim de precisió, de rigor i d'eficàcia...
Sense caure en el minimalisme, em proposo no malbaratar recursos personals, vitals, temporals o econòmics en allò que no sia essencial.

Em proposo l'exactitud com a norma, com a estil de vida. A cadascú el que li correspon. A cada cosa el seu lloc. A cada idea el seu concepte. A cada entrada del diccionari la seva accepció més lluïda...

Sia com sia, que tingueu, que tinguem tots un 2.012  ple i satisfactori, on puguem trobar i donar allò que cerquem: la pau, la felicitat i l'estimació sincera dels qui estimem i ens estimem.

Que així sia!

Salut i Cerdanya