Un empat fora de casa es pot considerar un bon resultat si el combines amb victòries a Mestalla.
Fins aquí, res a dir.
Si t'empaten al minut 93 de penal inexistent, la cosa canvia.
Si et deixes empatar ja que en tot el partit has xutat a porteria contrària tres o quatre cops, la cosa empitjora.
Si t'empaten a causa d'una tàctica conservadora, fins i tot covarda,d'aquelles de tanque-nos i a defensar el gol d'en Rami, la cosa ja no té nom.
Si és cert que som un equip gran, cal jugar com un equip gran, sempre a guanyar, sense especular amb el resultat.
Altrament, sempre serem un equip mitjà.
Ens conformarem a anar a la Champions la temporada que les coses vagin bé, a la Europa League l'any que l'evolució sigui normaleta i enlloc l'any que tot surti girat.
L'entrenador, l'Unai Emery, ha sigut molt criticat per la poca solidesa defensiva mostrada per l'equip des de la seva arribada.
Enguany s'esforça en consolidar una fortalesa defensiva important. Li ho agraïm. Però això no a costa de perdre el potencial ofensiu que, sovint, ens permetiua puntuar i guanyar partits.
Cal considerar que les darreres campanyes li han venut els principals actius (Silva, indiscutible al City, Mata, indispensable al Chelsea o Villa, irregular a can Barça) i que malgrat això, ha assolit bones classificacions. Però l'equip no aconseguia encandilar la parròquia, no transmetia trempera...
Esperem que, després de 3 temporades, sigui capaç de trobar l'equilibri. Que es deixi de contemporitzar i s'allunyi de les tàctiques ramplones. No duen a cap títol...
Si no, com sempre, a patir...
Salut i Cerdanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada