La població cerdana de Font-Romeu, en un atípic ple municipal, demana al Rei Joan Carles i al President Sarkózy la revisió del Tractat dels Pirineus, que data del 1.659
Ja veieu, 350 anys després, la catalanitat d'aquestes terres, sembla que perviu.
En un acte gèlid, al carrer, emmordassen la Marianne i li l'embolcallen amb la senyera. Un acte simbòlic però real, de protesta, de cansament i d'impotència.
 |
| Només li faltava la barretina. Foto F. Berlic. L'Indépendant |
Tot però, en aquest món, té una causa.
No fa falta ser un superdotat per adonar-se que les "comunes" nord-catalanes de Cerdanya i Capcir estan menystingudes per l'administració gala.
Una simple observació i una certa edat permet constatar que els pobles del costat espanyol de Cerdanya, en 40 anys han evolucionat l'equivalent a 50 o més. Viuen en el segle XXI.
Els del costat francés, semblen ancorats en un temps, no molt llunyà, però no actual. Com si res hagués canviat en dècades, envoltats d'una elegant decadència...
És una deixadesa històrica: manca d'inversions, de projecte de país que doni viabilitat a la població per quedar-s'hi, que engresqui els joves a lluitar per la terra...
A Font-Romeu, als Angles i a altres municipis es queixen de deixadesa de les administracions.
Els diaris parlen de retallades (menys mestres, pocs metges...)
Jo hi afegiria, desídia administrativa.
Estan deixats de la mà de Déu.
Arraconats.
Com si aquests territoris no interessessin a París (ni a Perpinyà) a no ser com a parc temàtic de muntanya per l'estiu i l'hivern.
Sembla que el filtre xovinista, que amb tant encert ha sabut imposar París als territoris perifèrics amb la seva educació nacional, els comença a caure dels ulls i els habitants de la Cerdanya francesa comencen a veure la cruesa de la situació.
Aquest seria un aspecte "positiu" de la crisi.
Evidentment, si volen retornar, serien ben rebuts, com el frill pròdig que torna a casa.
Però siguem realistes...
...seria factible que Font-Romeu s'unís a Llívia?
... fora possible que tornés a sobirania espanyola, a través de 'autonomia que administra la Generalitat?
La resposta hauria de ser negativa en una europa unida, però què bonic és somiar! Que maca seria la Cerdanya unida, sense ratlles administratives, oi que sí?
Visca la utopia!
Salut i Cerdanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada