Bé, si exceptuem el fet que és dimarts.
I 13...
Suposo que per als i les supersticiosos/es deu haver estat un dia difícil.
Jo, personalment, de supersticiós en tinc ben poc.
Sembla ser que a les cultures mediterrànies el dimarts és el dia "gafe" per excel·lència.
Dimarts ve del mot romà "Mart", déu de la guerra la violència i la devastació.
Un dimarts, suposadament, caigué en mans otomanes la ciutat de Constantinoble, allà per l'any 1.452
La suma d'ambdós factors feu que s'associés la mala sort al dimarts.
La raó del 13 com a número de pèssim averany és més universal.
Tretze eren els asseguts al darrer sopar.
La mitologia cristiana assignava el 13 a Judes, el traïdor que entregà Jesús al sanedrí.
La Càbala enumera fins a tretze esperits malignes...
Al Tarot, la mort té assignada el número tretze...
L'anticrist apareix al capítol 13 de l'Apocalipsi...
Les llegendes nòrdiques afirmen que al Valhalla, la fortalesa on anaven els guerrers morts en combat, el tretzè convidat era en Loki, l'esperit del mal.
I la repera!
La Torre de Babel i el càstig diví en forma d'incomunicació entre els pobles arran de l'egoisme i el poc temor de Déu, es desencadenà en un dimarts i tretze...
Cal continuar?
També és ben cert que als països anglosaxons aquesta mala sort deriva al divendres. Qui sap si els aborígens deien que era en diumenge, oi?
Allunyem-nos de mites, llegendes i supersticions...
Un dels millors humoristes, grup de còmics, de la meva vida ha estat els Martes i 13, amb moments memorables, ben allunyats d'aquestes faules de vella... O no?
Què tingueu sort, avui i sempre, benvolguts lectors.
Molta pau, també en dimarts i tretze!
Salut i Cerdanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada