Boira

Avui, a BCN, hi ha boira.

Ahir també.

L'aeroport tancat a estones.

Colom que no es veu des de 25 metres...

Res d'excepcional a Vic o a Lleida, però notícia a la capital, on no hi estem acostumats.

El Palau Nacional, ahir al capvespre...

Diu el Viquipèdia que la boira és un núvol que frega la superfície del terra, una textura gasosa formada per minúscules gotetes d'aigua en suspensió.

En disminuir sensiblement la visibilitat, afecta de retruc la mobilitat de persones i vehicles...

La boira de la crisi eterna en la que semblem estar submergits, si em permeteu un símil faciló, no ens deixa entreveure el final d'un túnel que, d'altra banda, s'està convertint de dramàtic pas.

Als milions d'aturats i les seves tràgiques circumstàncies personals i familiars, cal afegir un desànim generalitzat que es va instal·lant a la població (allò que alguns s'entesten a qualificar de crisis psicològica).

Aquesta boira de la crisi només ens deixa veure siluetes, mal definides, del que ens envolta.

Siluetes deformades, com en una pel·lícula de terror dels anys 20, que amaguen els dos malvats, en forma de retallades de tot tipus (econòmiques, socials...), el primer i, en segon terme, la perstinaç i continuada desaparició de l'estat del benestar que tant els va costar construir als nostres pares i avis (menys garanties laborals, crisi del préstec, dubtes sobre la jubilació, model de salut pública universal en crisi...).

Si Espanya i, de retruc, Catalunya continuen funcionant no és per l'excelsa feina d'uns polítics gens creatius (només saben retallar), sinó per un encara potent teixit familiar, un dels pilars de la nostra societat. 

Aquest sentiment de pertinença a la família fa que el grup pugui assumir i ajudar aquell membre que més ho ha de menester. 

Això ens diferencia encara molt dels països nòrdics o anglosaxons on les famílies se separen des de molt d'hora i aquest "coixí" queda molt minimitzat.

La única cosa positiva que sé veure, en aquesta la nostra boira primaveral, és l'increment de la solidaritat entre els ciutadans que ens fa ser optimistes. 

Malgrat tot, la humanitat de les persones continua aflorant.

Que així sigui per molts anys.

Salut i Cerdanya