Incendis - Emeryada

Se'ns crema el Pirineu.

El de Lleida.

Potser, ingènuament, els d'allí sempre ens havíem cregut indemnes a les flames que, tradicionalment, han castigat altres comarques del país, aquelles "més seques".

La crua realitat, però, és que no és així.

Sortirem d'aquesta infantil seguretat, per topar amb la crua realitat de l'incendi a prop de casa...

Les flames no respecten res.

El foc forestal no coneix de territoris.

Ens uns minuts desgavella el que la natura tarda dècades en construir.

Devastador.

Sequera persistent des de novembre.

Vents forts.

Els grans freds del febrer van "rostir" i eixugar el terreny.

Uns cables de mitja i alta tensió no sempre en les millors condicions de conservació i manteniment.

La crema de rostolls, no sempre "controlada"...

Heus ací un còctel letal

Esperem de la responsabilitat dels veïns, de la millora de les condicions (vent) per poder atacar les flames amb major èxit que ahir i que es puguin prendre mesures preventives fins que plogui.

VCF-PSV, història d'una il·lusió trencada

El meu VCF no sap tancar els partits.

Ahir jugava a Europa League, segona competició europea.

Hi juga, ja que a la Champions, la primera, no va saber tancar partits, va perdre punts "tontos" que, al final, el feren fora de la mateixa.

Llavors no van aprendre la lliçó.

Ara, ensopeguen de nou amb el mateix.

Com a Sevilla, Santander, Mallorca...

Així no es guanya res, senyor Unai Emery.

Ahir, al minut 75 guanyava 4-0 un dels pitjors PSV Eindhoven que recordo.

Estava vitualment classificat per a quarts, allí el PSV ens n'havia de fer 5 !!!

Seria una remuntada gairebé impossible... 

El Gudari Soldado a punt de fer el 3-0 de penal...

Llavors en Mathieu s'inventa un innecessari penalti. Minuts més tard, un gol culpa d'una defensa lenta, mal colocada...

De l'eufòria a la indignació en pocs minuts...

Relaxació final molt cara.

Excès de confiança final letal...

Es van abaixar els braços a 20 minuts d'acabar...

No en saben més.

No saben tancar els partits...

Una nova Emeryada a col·lecionar.

Al final, malgrat haver fet el millor partit de la temporada a la primera part (3-0), la gent xiulà l'equip i l'entrenador que dirigeix el que probablement és el pitjor València des de fa 15 o 16 anys...

Unai Emery...

Un xarlatà.

Un idealista... que no sap plasmar a la realitat aquest món ideal.

Ja m'està bé que vagi escrivint llibres (Mentalidad ganadora, el Métoto Emery), però no que continuï d'entrenador al VCF...
El que escriu no ho plasma a l'equip... mentalitat guanyadora? [aquest VCF no sap fer tres passades seguides, és resultadista -diumenge a Granada es guanyà 0-1 immerescudament. Durant 55 minuts es defensà i res més... -]
Penso amb l'Athletic de Bilbao i en Bielsa (2-3 al camp del Manchester)... quina enveja!

Emery, com al seu dia en Quique, ja no té cap crèdit.

 Com dirien a València en falles, ahir va ser una mascletà de gols, sense terratrèmol final

Salut i Cerdanya