No és l'edat de ningú.
No és l'estat del compte corrent de molts catalans...
No són els punts que hem perdut enguany.
No són el quilòmetres d'un viatge...
Aquest passat divendres feu 70 anys de la primera lliga del VCF.
Un davanter modest, Mundo, acabaria aquella èpica temporada amb 25 gols.
Una commemoració entranyable i, a la vegada, curiosa pel preocupant estat de forma del primer equip de la institució.
El Màlaga ens ha empatat a 47 punts en la quarta posició.
El tercer lloc de la Lliga pot esdevenir una utopia.
La fi del cicle Emery ha començat.
M'agradaria sentir una destitució de l'entrenador, però la situació econòmica no ho permet.
lamentable!
I, aquesta setmana, Europa League... Per posar-se a tremolar.
L'Az Alkmar ha guanyat i va colíder de la lliga holandesa.
Si es pensaven que seria un rival assequible...
La Penya, al segon quart, empatava a casa de l'Obradoiro...
Ha tornat la millor versió d'en Fernando Alonso.
Ha guanyat a Sepang, a Malàisia.
Me n'alegro sincerament pel pilot asturià que està passant un calvari a Ferrari (no crec que s'ho esperés quan fitxà per aquesta escuderia).
El seu somriure al podi era revelador!
Li desitjo que els èxits l'acompanyin aquesta temporada, hem de tenir clar que és un dels millors pilots del circuit.
D'aquí a una setmana, només una, serem de vacances.
la Setmana santa arriba i, amb ella, un ben merescut descans que, si Déu vol, passarem a Cerdanya.
Tot desitjant que la climatologia ens sia favorable, és clar!
CiU, de la mà de la CDC d'en Pujol, ha fet, definitivament, el tomb sobiranista que tant li reclamaven les seves bases, en especial les JNC. En un context de crisi com l'actual en el que la coalició governa el país després de 15 mesos, aquesta postura, si bé legítima democràticament parlant, se'm presenta com inoportuna.
La política del peix al cove de fa unes legislatures dóna pas a grans i populistes proclames sobre l'estat propi, els estats units d'Europa, la independència...
Uns posicionaments que els pot portar a una confrontació directa amb l'estat i amb el govern del PP, partit que, curiosament, és el soci prioritari del senyor Mas.
Incongruent, oi?
Una confrontació d'incert desenllaç però que, fàcilment, pot suposar una nova desil·lusió pels ciutadans (com va ser l'Estatut).
No sé si la ciutadania d'aquest país s'ho mereix.
I, d'altra banda, tinc seriosos dubtes que aquests problemes se solucionin "miraculosament" amb la independència.
Crec sincerament, que caldria deixar-se de maximalismes ideològics, arremangar-nos tots les mànigues i tirar endavant un país que no se'n surt i que, si fem cas de les darreres notícies econòmiques, li pinten bastos per un període molt llarg.
Salut i Cerdanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada