7 de gener del 2012

Van Morrison, A nignt in San Francisco (1.994)

Aquest és, en l'actualitat, el meu CD preferit.
Amb molta diferència.
Han passat molts anys des de que me'l van regalar, tot just acabat de casar, l'estiu de 1.994.
Sense saber massa per què, em recorda el viatge de noces a Irlanda.
Allà, a Cork, el vam poder gaudir en un pub, a les ràdios que sintonitzàvem des del cotxe...
Sempre que l'escolto m'hi fa tornar.
També als revolts de la Collada de Tosses, ben traçats amb el vell Màlaga, dotzenes de vegades, al ritme de la veu trencada d'en Morrison.
Malgrat els anys, l'estil i la vigència en fan, cada cop més, una obra mestra.
Un CD dels que cal tenir en una bona discoteca.



Una interminable successió d'èxits d'en Van Morrison.
Soul, R&B, balades, espirituals i blues del bo, en abundància, amb contínues incursions en el món del jazz i del rock.
No podria ser d'una altra manera tractant-se del Lleó de Belfast, un artista complet i difícilment classificable.

Dos concerts a San Francisco, la tardor del 93, presentats en un doble CD de més de dues hores de durada. Acompanyat de molts amics (John Lee Hooker, Junior Wells i Jimmy Witherspoon) i d'una banda de luxe (el teclista Georgie Fame, John Savannah, Teena Lyle, Brian Kennedy Geoff Dunn o la saxofonista Candy Dulfer)





A mode de tall us incloc aquesta proposta, mescla de diferents cançons.  Solos increïbles, canvis de ritme trepidants, elegància en 16 minuts irrepetibles(I'll take care of you /It's a man's, man's world).

Salut i Cerdanya

Pensionistes, un cop + amb + sort que la resta de catalans/es

Em plau compartir aquesta bona notícia amb tu. Parlo de les pujades del valor de les pensions dels nostres avis i àvies i de la resta de per...