Amb noves mesures de millora al tracte que reben els animals que hi són exposats.
La Fira, la més gran del cavall del Pirineu, manté l'essència que la va fer néixer, la comercial, més que no pas la festiva o d'exposició.
Que tinguin bona Fira! per molts anys!
Portem uns dies de pluja.
La tardor se'ns fa ben present. Ara sí, ja ha decidit quedar-se.
I plou on ho ha de fer, a les capçaleres dels rius i a les comarques de ponent. De ben segur, els embassaments, els cereals i els altres conreus de secà ho agrairan. Encara que aquestes pluges un mes abans haurien sigut encara millors.
Penso en els pobres boletaires... Quina temporada, renoi!
La part més positiva de la manca de bolets ha estat que la C-16 a Cercs i a Berga ha patit substancialment menys cues que altres tardors... Si és que no "hay mal que por bien no venga"...
 |
| No m'agrada anar a buscar-los... però si menjar-los... Quin goig que fa! |
De fet, estem a un mes i mig de Nadal. Al comerç del tot a 100 ja ens comencen a "taladrar" amb els abaloris diversos nadalencs...
Al bar on esmorzem, regentat com tants del país, per xinesos, fa una setmana que en tenen penjada la decoració. Només faltaven les llums i les nadales.
Mai no m'ha agradat massa el Nadal. Suposo que quan era un nen ho devia veure diferent.
Són unes festes que em permeten gaudir de 2 setmanes llargues de vacances. Aquesta n'és la nota més positiva.
La resta... doncs és l'altra cara de la moneda:
Són unes dates en que has de compartir, gairebé sí o sí un temps amb persones amb qui no et veus gens la resta de l'any, amb l'excusa fàcil de que és el que toca.
Has de tenir molta personalitat per anar contre corrent.
Jo no n'he sabut mai.
Mengem com uns tocinets que cal engreixar pel dinar del diumenge de Festa Major, un dia i l'endemà, quan no per Reis... Ens somriem al principi i, si tot va bé, ens oferim uns presents... i després d'unes hores de formosa hipocresia, ens n'anem cap a casa (això si no t'ha tocat cuinar per a 18 "egòlatres" famolencs).
Massa sovint, però, hi ha un pare o una mare, un fill o una filla, un cunyat o una cunyada, un sogre o una sogra, una nora o un gendre, una tieta o un oncle que "posa" la pota i la trobada s'acaba en una desagradable discussió. Tu allà al mig pensant, que carai estic fent aquí?...
Res, home, que el nadal és temps de compartir.
Temps de reveure familiars que, altrament, no sabries si són vius o no.
I, ja se sap, al mal temps bona cara!
I un altre pijama i una altra botella de colònia a l'armari, que ve a substituir-ne un de gairebé igual, de l'any anterior.
I si la festa comença a principis de novembre, quan arriba Sant Esteve et sents com si haguessis fet la Triatló. Fantàstic, oi?
Si és que no hi ha res com el nadal, oi?
Seriosament, el nadal l'hem de viure com el retorn del nen Jesús, un espai de renaixement espiritual i personal, uns dies de parar i reflexionar sobre com portem les nostres vides i què fem per ajudar els altres, els propers i els llunyans.
Una oportunitat de prendre decisions per ser una mica millors.
Que així sigui!
El meu VCF està de ratxa.
Avui ha guanyat 0-2 al camp del Llevant.
El català Jordi Alba ha marcat el seu segon gol en pocs dies. L'altre català, en Víctor Ruíz es consolida a l'eix de la defensa, formant una parella de centrals molt consolidada amb Rami.
L'Albelda, inconmensurable a la medul·la central. I pensar que en Koeman el volia fer fora...
L'Aduriz no rasca bola. Si el Bilbao ens paga cinc duros, que el venguin... Vaja element...
Ara toca aturada de lliga.
El 19 de novembre ens visita el Reial Madrid.
Estarem a l'alçada?
Ja seria hora de començar a decantar els partits amb els "grans" del costat banc-i-negre.
De moment, ja som tercers a la classificació amb bones sensacions els darrers partits. Sis jornades sense perdre...Durarà?
Al Madrid se li tenen ganes, des de fa anys (cas Mijatovic, anys 90)...
Salut i Cerdanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada