13 de novembre del 2011

Berlusconi, Rajoy.

Italia es desperta, 17 anys després, sense el lideratge d'en Silvio Berlusconi, il Cavaliere.
Líder indiscutible, aquest home ha governat Itàlia, en diferents moments, fent el govern a la seva mida, tractant al govern com si fos una més de les seves empreses.
Avui, com es diu a la premsa italiana, es tanca una era. Berlusconi se'n va deixant Itàlia igual de desmembrada que quan va arribar, com a salvador...


Populista.
Sarcàstic.
Desafortunat
Seductor
Carismàtic
Mentider
Manipulador
Masclista
Ric
Contraverit.

Han sigut anys amb constants conflictes amb la premsa, amb la justícia.
Té el demèrit d'haver dividit el país en dos bàndols contraposats. Defensors i detractors s'enfrontaven amb vehemència.
Els escàndols, en especial aquests darrers tres anys han sovintejat. El gust per les bromes xascoses, grolleres l'han posat al punt de mira dels seus col·legues italians i europeus.
L'afició per les noies joves, potser menors, van ser el principi de la seva fi.
El que se l'ha endut, però, pel davant, com si fos un elefant entrant en una capsa de llumins, ha estat la crisi del deute italià; l'implacable llei del mercat.
Aquests darrers mesos s'ha anat quedant sol i ha hagut de marxar per la porta del darrera. Com el seu amic grec.

Aquí, de moment, ens salvem del rescat.
Almenys això ens diuen els nostres polítics.
Cal creure'ls?



Aviam que farà en Rajoy a partir del dia 20.
Sembla que serà una victòria aclaparadora d'acord amb els sondejos, una setmana abans de les eleccions...
Si és així, que l'administri amb saviesa. Que falta ens fa!

Salut i Cerdanya.

Pensionistes, un cop + amb + sort que la resta de catalans/es

Em plau compartir aquesta bona notícia amb tu. Parlo de les pujades del valor de les pensions dels nostres avis i àvies i de la resta de per...