Cita proverbial

La infantesa s'acaba quan un bassal

deixa de ser una oportunitat

i esdevé un problema.

                                                                                                Alain Vigneau, Pallasso

                                                                                        Emiliano Fernández, Miàlgia diferida

No puc estar més d'acord amb aquesta senzilla prerò profunda reflexió.

Salut i Cerdanya

Fer de cos, llegint

Especialment dedicat a aquells i aquelles qui llegiu al reservat.

Abans de fer aquest post he fet recerca.

L'Oncle Google ajuda.

L'IA, ajuda.

Hi va haver un temps, ja prou reculat, en que jo mateix
passava agradables i extenses estones, llegint al WC.
Després vaig deixar de fer-ho.
Ara tinc entre mans aquest poemari d'un bon amic.
No el busqueu ni a llibreries ni a internet, no l'hi trobareu.
L'autor és molt críptic, original però també enrevesat.
Per seguir-lo, cal pau, silenci i recolliment.
 On millor que al meu seient preferit?

Sembla que això d'aprofitar la intimitat del WC per llegir (bé sia en paper, bé en format digital) és 

quelcom ben extès. Segons un informe israelià de finals de 2009, més de la meitat de la població ho fa.

Sembla quie té força avantatges (i, també, alguns inconvenients!). En tot cas, les dades obtingudes no són científicament rellevants en un sentit o en el contrari.

Us adjunto a continuació allò que en diu la IA, encara que no hi estic de tot d'acord...

Ventajas: El refugio de la introspección

• Aislamiento garantizado: En un mundo hiperconectado, el baño suele ser el único lugar donde nadie te interrumpe. Es un "santuario" de paz.

• Optimización del tiempo: Para las personas con agendas muy apretadas, permite avanzar en lecturas pendientes (artículos, noticias o capítulos de libros) durante un tiempo muerto necesario.

• Relajación mental: Ayuda a desconectar del estrés diario. Al enfocar la mente en una lectura, el cuerpo tiende a relajarse, lo que en algunos casos facilita el proceso fisiológico.

• Fomento del hábito: Establecer el baño como un lugar de lectura puede ayudar a quienes tienen dificultades para concentrarse en otros entornos más ruidosos.

---

❌ Desventajas: Riesgos para la salud e higiene

• Riesgo de hemorroides: Esta es la principal contraindicación médica. Permanecer sentado en el inodoro más de 10 a 15 minutos aumenta la presión en las venas del recto, lo que puede provocar inflamación y dolor.

• Problemas de higiene (Bacterias): Los baños son entornos con alta presencia de bacterias (como E. coli). Al tirar de la cadena, se liberan micropartículas que pueden depositarse en las páginas de un libro o en la pantalla de tu móvil.

• Adormecimiento de extremidades: La postura prolongada sobre el asiento puede comprimir los nervios ciáticos, causando esa sensación de hormigueo o "pies dormidos".

Feu, doncs, allò que millor us convingui.

Gaudiu de la intimitat, del silenci, del vostre refugi de pau per defecar, fer de ventre, deposar o cagar mentre llegiu un bon llibre o consulteu el vostre dispositiu.

Això sí, rentat't les mans en acabar i tira la cadena, d'acord?

I si aquest post no t'ha satisfet, 

envia'l a cagar, tira'l a Segre 

i estarem en paus.

Salut i Cerdanya

Paulina Rodríguez Morenilla

 

Paulina Rodríguez Morenilla

O B I T U A R I

La Paulina ha marxat.

Jove, massa jove, massa d’hora. Als 48, no toca. Ha faltat en plena maduresa vital i familiar, deixat rere seu uns fills que la necessitaven. Una altra bona persona que, injustament, se’ns en va...

El buit que deixa serà difícil d’omplir.

Aquest luctuós moment ens recorda la fragilitat de l’ésser humà, la irrellevància de la nostra existència terrenal i allò que cal gaudir de cada moment car no ens és donat de saber la nostra hora. Viu i viu intensament i fent el bé.

Tanmateix com ho feu la benvolguda amiga Paulina.

Ens vam trobar ara farà més o menys tres anys.

Hem coincidit en 5 o 6 reunions de treball, res més. Ella, responsable de persones (Recursos Humans) de la Xarxa marista. Jo, sindicalista de la UGT, intentant ajudar en moments complexos al meu cole.

No la coneixia gaire i, malgrat això, ha deixat una empremta en mi que ara, després del seu traspàs, arribo a descobrir en la seva real intensitat.

Des de bon principi vam sentir un mutu corrent de simpatia. Els seus grans ulls i la seva mirada neta i franca transmetien una lluminositat captivadora que generava aquesta simpatia espontània de la que us parlo i una vitalitat infinita que ara ha quedat, lamentablement, truncada en sec...

Des del primer moment em va caure bé. Sempre simpàtica i empàtica, amb aquell franc i immens somriure; sempre amb aquell seu llenguatge corporal que transmetia pau i serenitat, feia que les reunions de treball esdevinguessin moments de bàlsam, tan impropis actualment en aquest entorn. Un to de veu assossegat, pensant les paraules, calibrant les conseqüències del que deia o decidia.

Vestia clàssica i elegant, sovint un vestit jaqueta sense innecessàries sofisticacions.  Discreta va viure i se n’ha anat. Si busqueu no trobareu imatges seves, no apareix massa. Discreció fou la marca de la casa. Sòbria, prudent i discreta podrien ser qualificatius que ajudessin afer-ne un retrat.

El seu despatx, en molts moments, la seva segona llar, era pels que hi anàvem un refugi de pau i confiança.

Al novembre ens digueren que havia hagut d’agafar la baixa per una malaltia que se l’emportaria només mig any després. La nostra feina, inacabada, no ha tingut continuïtat. L’equip directiu de l’entitat ha reconduït la situació vers altres sindicats i amb un altre tarannà. Res a veure amb l’empatia de la bona de la Paulina. La seva marxa impedirà un acord que l’hagués honorat.

La Paulina era d’aquella gent que, primer, pensa en els altres.

La Paulina era bona gent.

Feia honor a l’etimologia del seu nom que, d’origen grec però llatinitzat i que vol dir “dona amb un gran cor” o també “la petita que té grandesa”...

Paulina era tot grandesa i bondat.

Des d’aquesta modesta palestra m’agradaria llençar el suggeriment que a cal marista, a Sants, se li dediqui algun espai significatiu,  alguna sala de reunions com a recordatori. S’ho va guanyar. La Paulina visqué fent el bé, repartint amor i així la recordarem. Que menys que aquest modest homenatge, oi?

 

Allí on estiguis acompanya’ns. Guia’ns.

De ben segur, la Bona Mare del cel t’ha acollit ja entre els seus escollits. T’ho mereixes. T’estimem.

Salut i Cerdanya!

Pensionistes, un cop + amb + sort que la resta de catalans/es

Em plau compartir aquesta bona notícia amb tu.

Parlo de les pujades del valor de les pensions dels nostres avis i àvies i de la resta de persones pensionistes.

Com a sindicat arrelat territorialment a Catalunya d'una banda i, confederal i solidari amb la resta de territoris de l'altra, treballem arreu per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Som un sindicat obert, modern, dialogant i empàtic. 

Aquí i allí treballem dur, negociem (no sempre és fàcil), signem acords (som sovint pragmàtics sense deixar de ser ambiciosos) i, fruit de tot plegat, som decisius, influents i realment efectius en la resolució de les dificultats de la nostra gent. 

T'animem a compartir aquesta informació amb familiars, amics i coneguts.

Adjuntem flyer informatiu del que en pots fer la difusió que creguis oportuna, a les xarxes socials o bé imprimir i penjar al suro del teu lloc de treball, etc...

Salut i Cerdanya!

Ni dit ni ull. Per fitxar els temps canvien

 

NI DIT NI ULL

L’empremta dactilar o el reconeixement facial ja no són mètodes apropiats ni legals de registre horari.

Una directiva europea (DE 05/2022 de 17 de maig de 2023) així ho determina amb caràcter general i deixa -com una excepció i en determinats casos- l’empremta o la lectura facial com a mètodes de fitxar.

Les legislacions nacionals s’hi han d’adaptar i les nostres empreses, també.

Per dades biomètriques entenem textualment el que recull l’article 4.14 “dades personals obtingudes a partir d’un tractament tècnic específic, relatius a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona física que permetin o confirmin la seva identificació única, amb imatges facials o dades dactiloscòpiques”.

Ambdós mètodes, del grup de sistemes anomenats biomètrics, han estat dels més usats per les empreses a fi i efecte de fer el registre horari (obligatori des de maig de 2019 a Espanya), el tradicional fitxatge i havien erradicat aquell antic fitxar que es feia amb aquelles típiques màquines perforadores o d’impressió a l’entrada i sortida dels torns de treball o, fins i tot, en registres en paper i que no garantien la més mínima mesura de protecció de dades o de fiabilitat.

Ara, amb aquesta directiva, s’escombren tots aquests mètodes que fa uns anys semblaven infal·libles.

L’AEPD (Agència Espanyola de protecció de Dades) s’hi adapta i modifica la legislació al respecte per alinear-la amb la filosofia de la directiva comunitària.

Com ho fa?

En una guia que publica (Guía de Tratamientos de control de presencia mediante sistemas biométricos) i on podreu trobar l’entrellat de tot plegat.

El moll de l’os és el consentiment de la persona treballadora.

La base que ha canviat és que si el vist-i-plau de la persona treballadora i el seu consentiment a fer servir aquesta tecnologia -com a mètode de fitxatge- era suficient en anys anteriors; la irrupció de tècniques de reconeixement facial autònomes o de la IA, que ja no necessiten d’aquest consentiment per treballar, vulneren els drets individuals de la persona treballadora. I ni l’AEPD ni la UE poden permetre aquesta situació.

Empreses en situació irregular

Amb aquesta guia, moltes empreses es troben de sobte en situació d’incompliment per infracció molt greu, afronten sancions de fins a 20.000€ i obre la via legal a moltes persones treballadores que les demandin per ús incorrecte de dades de caràcter personal (ús il·legítim de dades biomètriques) o d’indemnització per danys i perjudicis en la seva vida laboral; fins i tot, en el cas de treballadors/es subcontractats/des i d’ETT.

Acció sindical

Aconsellem a tots els comitès i a les persones delegades de personal, informar al respecte la seva empresa i negociar la implementació de sistemes no biomètrics de fitxatge, com a norma general, atès que les excepcions de continuar usant els mètodes biomètriques les considerem arriscades i molt poc clares en la normativa al respecte.

Malgrat que l’empresari/a pot tirar pel dret, els delegats/des hem d’exigir el nostre dret a ser escoltats i a sol·licitar obrir la cultura de la negociació amb les patronals (com recull l’article 34 de l’ET: Mitjançant la negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en el seu defecte, decisió de l’empresari/a prèvia consulta als RLPT de l’empresa, s’organitzarà i documentarà aquest registre de presencia).

https://www.eldiario.es/tecnologia/proteccion-datos-cambia-criterio-deja-alambre-empresas-huella-dactilar-reconocimiento-facial_1_10727830.html

 

Edatisme, gent amb "canes" de treballar

 

L’edatisme.

Gent amb “canes” de treballar

Per l’August Lorente, mestre, psicopedagog i sindicalista de la UGT FeSP

Una introducció

L’edatisme, com la seva paraula insinua, té molt a veure amb l’edat; és, em concret, la discriminació en funció de l’edat d’una persona en qualsevol àmbit de la vida.

Avui, però, m’agradaria centrar el focus d’atenció en les seves repercussions laborals, en la meva condició de sindicalista de la UGT.

Que la gent més gran en edat productiva té problemes per trobar feina si la perd és un fet àmpliament conegut. Aquest article intentarà aportar llum sobre el problema, la seva gènesi i quines solucions podrien intentar implementar-se.

Segons llegim en informes de l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, l’edatisme ha escalat fins la tercera posició en les causes de discriminació al món i ja seria un dels majors problemes que tenen les societats avançades del nostre planeta; això s’ha agreujat exponencialment els darrers temps -d’ençà la Covid- amb la posada en pràctica de polítiques que assenyalaven aquests col·lectius amb mesures segregadores d’accés a les UCI’s, o en franges d’edat per als primers desconfinaments; polítiques que agreugen estereotips falsos i segmentats sobre l’edat... Crec fermament que no se’n té consciència, tapat per lluites (també imprescindibles) com la igualtat de la dona o la violència de gènere.

A Espanya, l’elevat nombre d’aturats és un problema estructural i crònic del mercat de treball. Però, si ens hi fixem millor, ens adonarem que hi ha 930 mil persones sense feina majors de 50 anys, el que representa un 30% del total de persones en edat de treballar. Si aquesta data ja és prou frapant, la xifra s’incrementa fins al 55% si analitzem les persones aturades majors de 45 anys. La majoria, son aturades de llarga durada i, sovint, amb poques possibilitats de trobar-ne.

Entenc que això és un tipus de discriminació

“acceptat” pels diferents actors del mercat de treball.

Sembla que és a partir dels 45 que el mercat de treball comença a expulsar els i les  seus/ves membres ja que comencen a suportar diferents estereotips que en redueixen les seves possibilitats de carrera laboral:

• ·         Cal pagar-los/les més
• ·         Són menys flexibles
• ·         Han perdut les ganes de reciclar-se i aprendre
• ·         No s’integren bé en equips més joves
• ·         No donen una imatge corporativa atractiva
• ·         Pateixen massa l’esquerda digital

Tot això malgrat els bons desitjos corporatius, les iniciatives en favor de la igualtat i la diversitat tant en alça, els discursos d’inclusivitat transversals -amb les seves boniques però sovint buides paraules- o unes legislacions imprecises i massa laxes.

En resum, calen menys bones paraules i intencions i més polítiques correctores que permetin aquestes persones aturades a trobar feina i a les empreses catalanes aprofitar l’experiència top d’aquests perfils sènior en els seus planters.

 

Una continuació

En els processos de selecció del nostre país les canes llueixen poc. Malauradament, sovintegen els departaments de Recursos humans on la criba per edat és norma general.

Entenc personalment i crec que és el sentir del meu sindicat que l’edat i l’experiència laboral que se’n deriva hauria de ser un avantatge en gairebé tots els sectors productius i en la majoria de processos de selecció de personal atès que moltes de les habilitats demandades en les ofertes de treball (resil’encia, capacitat de treball en equip, empatia, resistència a l’estrés, pensament crític, compromís o flexibilitat) solen anar-se desenvolupant i consolidant a foc lent en el decurs de la vida i trajectòria professionals de la persona candidata i no solen ser un actiu innat en els i les aspirants.

Les persones afectades per l’edatisme són el col·lectiu

oblidat de la lluita per la igualtat, també als plans d’igualtat

No crec equivocar-me a l’afirmar que les empreses que mai (o gairebé mai) incloguin perfils sènior en els seus equips, patiran a mig termini un seriós risc de pèrdua de talent i de coneixement, així com una minva de valor afegit evident.

En aquest sentit també hi ha un altre matís, i és la piràmide de població activa i la corba demogràfica de les societats occidentals. Aquestes són una realitat tossuda i el seu envelliment juga en contra d’aquella empresa que s’entossudeix en cercar perfils júnior com única opció. Valorar el contractar persones de mitjana edat començaria, doncs, a ser una “necessitat”.

 

Pros i contes de la condició sènior

En una empresa que aposti per fixar sèniors hi trobarà, acció, reflexió, valentia i sentit comú, expertesa i experiència, realisme i optimisme, creativitat i responsabilitat.

Però el/la sènior també hi ha de posar de la seva part.

·         Ha de mantenir una actitud bàsica molt positiva, sent capaç d’il·lusionar-se cada dia, de seguir aprenent amb empenta, de continuar donant-ho tot, de ser flexible en horaris, sou, disponibilitat geogràfica i en l’assumpció de noves fites i responsabilitats.

·         Ha de ser capaç de superar el trauma del Cap. Persones que havent estat càrrecs directius o executis i amb salaris alts, ara no accepten feines menys reconegudes i amb salaris baixos, que pensen que sempre han de guanyar el mateix. Entendre que el mercat laboral ha canviat és primordial, i acceptar-ho és una necessitat. O t’adaptes o en quedes fora.

 

Anem acabant

Darrerament es va publicar un informe de la Fundacio Pimec entre centenars d’empreses del país amb uns resultats més que reveladors de la situació de l’edatisme avui.

Un 78% de les empreses reconeix no haver contractat ningú major de 55 anys els darrers 24 mesos, tot i que reconeixen sense despentinar-se que fer-ho no comporta, en sí mateix, cap dificultat si es compara amb contractar persones més joves.

La meitat de les empreses no es plantegen a curt termini polítiques per afavorir les contractacions de perfils sènior tot i que reconeixen ser conscients que cada cop s’allunya del mercat laboral els i les majors de 45 anys.

 

Propostes finals

A títol personal, estic fermament convençut que patim una clara manca de polítiques de contractació de sèniors i que cal, és exigible, la seva implementació urgent per revertir aquesta lacra que és l’edatisme, la gran oblidada de les discriminacions al país.

Per això, proposar unes mesures correctores em sembla moralment obligat. Entre elles, en destacaria les següents:

• a)    Establiment d’un currículum cec, sense nom, edat o fotografia.
• b) Implementació de Plans de formació per a majors de 50 anys amb compromís d’ocupació real associat
• c)  Incloure a la Llei d’igualtat el foment del talent sènior com a prioritat; si cal, amb mesures de discriminació positiva envers aquests col·lectius.
• d)    Facilitar mecanismes de denúncia de casos flagrants d’edatisme.
• e)  Potenciar la millora de l’eficiència dels serveis públics d’ocupació envers aquests col·lectius.
• f)     Incentivar fiscalment -molt més si es pot que no pas ara- la contractació de majors de 45 anys.
• g)    Creació d’un Observatori de l’edatisme laboral associat als treballs d’una comissió per a la igualtat real d’oportunitats en funció de l’edat que empaiti i denunciï les freqüents pràctiques opaques al respecte i que vulneren la Constitució espanyola, els drets humans, l’estatut dels Treballadors i altres normatives fonamentals.
• h)   Establir per llei quotes mínimes obligatòries de treballadors/es sèniors en les empreses.
• i)     Llançar campanyes de sensibilització.
• j)     Prohibir publicitat amb ofertes que incloguin llenguatge edatista.
• k)   Obligar a incloure en els Plans d’igualtat que es negocien o renegocien apartats i protocols contra l’edatisme.

 

Una conclusió

Com a cloenda dir que som davant d’un problema social, laboral i econòmic de primer ordre que no es percep com a tal.

Implementar polítiques correctores  i millorar la situació és urgent i moral, a més a més d’econòmicament interessant (fins i tot per les càrregues en subsidis que se’n deriven).

Afirmar que els sènior som gent amb “canes” de treballar pot semblar un eufemisme. Tant de bo només fos això.

No progressem adequadament en educació

 Us deixo una carta, mé avaiat nopta de premsa, del posicionament del meu sindicat en tot això de les mogudes sindicals en educació.

Salut i Cerdanya!

Barcelona, 6 de setembre 2022 LA MOBILITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ HA PERMÈS REVERTIR PARCIALMENT LES RETALLADES, PERÒ NO N’HI HA PROU   La UGT de Catalunya denuncia, un cop més, com de lluny es troben els nivells d'inversió que mereix l'educació   La fi del curs 2021-22 va concloure amb una situació molt complicada en l'àmbit educatiu. Durant el segon i tercer trimestre s’han dut a terme mobilitzacions històriques: les més multitudinàries de les darreres dècades i les que han aconseguit posar a tota la comunitat educativa en contra del Departament d’Educació.   La situació de bloqueig insostenible que es va viure fins al juny dibuixava un inici de curs amb concentracions, mobilitzacions i noves jornades de vaga. Finalment, aquesta determinació i resistència ha forçat al Departament a negociar, gràcies a la participació per part del sector i a les diferents accions proposades.   Tot i així, la firma de l’acord, el passat dia 1 de setembre, només significa un primer avanç, ja que les negociacions seguiran a la Mesa Sectorial on es tractaran la resta de reivindicacions que han quedat pendents i des de la UGT de Catalunya, se seguirà controlant en el que respecte al compliment de l’acord així com en la voluntat negociadora del Departament convocant noves mobilitzacions en cas que sigui necessari.   Pel que fa a l’escola concertada, compten amb una jubilació parcial pels professionals a pagament delegat que tot i que es valora positivament, els termes no són suficients i les patronals no consideren garantit el factor econòmic quelcom està provocant crispació dins els centres. Val a dir que sense la flexibilització a l’hora de programar noves admissions i sense una idea clara de quan i com s’arribarà a la gratuïtat total de la plaça escolar, el sosteniment de moltes escoles concertades i del seu personal està en risc. Per part de la UGT, es vol aconseguir la reducció de la ràtio, ja que és una mesura que millora l’educació de l’alumnat i rebaixa la pressió sobre els docents.   Pel que fa a l’educació en general, no es comprèn la necessitat d’avançar una setmana el curs escolar i s’han conegut alguns casos on els i les alumnes encara no tenen mobiliari a les classes o places assignades i centres amb monitoratge insuficient. A tot això, s’hi sumen nous currículums que ni tan sols han estat publicats i només hi ha esborranys, fet que no facilita gens la preparació del curs. Cal recordar que en aquests dos punts, el Consell Escolar de Catalunya va demanar una moratòria al Departament que va ser ignorada i que hagués fet possible poder analitzar els canvis i els seus pros i contres.   La conclusió, anys rere any és la mateixa: no s’inverteix prou en Educació. Segons la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), la inversió hauria de ser d'un mínim d’un 6% del P.I.B. a Catalunya per a les escoles que formen el servei públic d’educació.   Cristina Martín, secretària d’Educació de la UGT Serveis Públics Catalunya: 669 12 94 17