12 de maig del 2022

Més irregularitats ?

Ara mateix, ben d'hora, llegia amb cert astorament aquesta falca al diari La Valira que, com bé  sabeu, és un mitjà digital del Pirineu.

Durant lustres havia confiat plenament en la capacitat de gestió de l'equip de l'alcalde Porta.

Arran de la seva sortida deslluïda de la nostra paeria, aquesta visió un tant pueril del nostre anterior batlle s'ha anat desdibuixant.

Aquesta notícia (que podeu rellegir en aquest enllaç) agreuja el sentiment creixent que hem viscut en un paradís fictici d'eficiència i que res no es feia malament.



  • Queda un any per a les properes eleccions municipals.
  • Veurem qui es presenta.
  • Substituir una figura com la del Sr porta no serà fàcil.
  • Votarem en conciència. La pregunta és, encertarem?

I és que en un municipi petit com el nostre, amb poques alternatives, no és pas fàcil triar bé.

Caldrà, això sí, un equip preparat, cohesionat i fort i una oposició que en controli eficaçment la gestió, en especial dels diners de tots i totes.

Salut i Cerdanya !

8 de maig del 2022

VCF, no juguem a res

Amb lo poc que tenim, Déu n'hi do el que fem.
5 empats seguits.
Seriosos i rocosos.
Però no podem fer +

Avui, cinquè empat consecutiu a San Mamés, en un partit seriós pero inofensiu en atac.

Una nova temporada en blanc, transitant per terra de ningú, sense ambicions i el perill de desconnexió amb una afició ja cansada de dobnar suport a canvi de poc.

Salut i Cerdanya

Insults greus des de la graderia.

Absolument (des)connectats

Centre Cívic de Bellver.
Dissabte, 7-5-22
21:30
75 min
10€


Hem gaudit d'una notable obra de la mà dels nois i noies de l'Associació Grup de Teatre Jove de Bellver.
Una desena llarga de joves intèrprets de Bellver i Puigcerdà formen una Cia  autogestionada, autodidacta i ja "veterana" amb 6 anys d'història. Una filosofia original i que s'ha anat consolidant a poc a poc a Cerdanya.

Una hora ben llarga, sense interrupcions, d'un teatre àgil, amb un seguit de situacions i gags entretinguts ben mesurats i millor concatenats.


Hem vist una obra divertida, actual i que juga bé entre l'humor i la crítica àcida de l'actualitat tecnològica on tots hem caigut de quatre potes.
 
M'ha sorprès gratament una posada en escena força elaborada, amb solucions senzilles però que responien perfectament a les necessitats escenogràfiques (llums, so, balcó...) i una decoració que feia el fet sobradament, sense estridències ni res superflu.

Aquesta comèdia presenta uns diàlegs intel·ligents i dinàmics, actuals on els modismes del nostre temps hi són ben presents.


L'obra i la posada en escena saben captar i mantenir l'atenció de l'espectador durant tota la representació.
La gent s'ha divertit; a més a més de les rialles, les cares i els comentaris en sortir en donaven fe.


Una bona i interessant evolució del grup, que torna a la comèdia després de la pandèmia on van fer certs experiments que, personalment, no em van satisfer especialment. 

Una retorn al segur camí de l'èxit, el sender de l'humor, jugada guanyadora per a companyies petites i amateurs com la dels joves bellverencs/ques a qui no vull deixar de felicitar per l'esforç i les ganes, la capacitat de cohesió i de superació de les dificultats i per saber posar en escena obres a indrets "difícils" i allunyats dels circuits habituals com és Bellver.
Animar-los a seguir per la senda de la cultura i, a més a més, a perseverar en aquest model associatiu que no deixa de ser un reflexe que, malgrat tot, la nostra societat compta amb un jovent sa i de futur.

Per posar una pega, potser el preu de l'entrada ha estat un pèl massa alt. 
Els animaria al retorn dels preus populars que havien practicat antes;  ja que si l'espiral de preu no s'atura podria arribar a ser un element dissuassori i la cultura ha de ser transversal, universal i apta per a totes les butxaques.

Salut i Cerdanya!

28 d’abril del 2022

Entre els 5 millors destins del Pirineu

💛Dir que estimem el nostre poble 🗻 seria redundant.

📰 Que ho diguin de fora ens omple d'orgull 📽️ ben merescut.

Per això m' *omple de satisfacció compartir aquest 🔗 Enllaç al Mundo

22 d’abril del 2022

21 d’abril del 2022

Dimissió anunciada

 

Avui m’he assabentat, des del meu exili barceloní, de la dimissió del nostre alcalde.

No m’ha sorprès, la veritat, després de palpar la tensió ambiental durant les vacances de Setmana santa.




En Xavier Porta, com cadascun/a de nosaltres, té, ha tingut i tindrà llums i ombres.

No li podem negar en cap cas el benefici del dubte, la presumpció d’innocència (enteneu-me, ningú l’esta investigant, ni està imputat ni res de res; és una forma de parlar), el bon nom ni el dret a l’honor.

I això, a Bellver, durant setmanes, pel que es diu (jo ho desconec al no residir al municipi) sembla que s’hauria estat trepitjant i concultant, com bé diu a la seva missiva de comiat.

En aquest país, malauradament, s’estan normalitzant conductes poc democràtiques, més de “tirar la pedra i amagar la mà” o d’”escrache” que no pas de diàleg, negociació, escolta empàtica, etc.

I això, a Bellver, al nostre país o arreu té un elevat preu que hem d’estar disposats a pagar.

Aquestes 4 legislatures ha estat escollit DEMOCRÀTICAMENT per majoria absoluta. Això és innegable. A les urnes es guanya el dret a governar. Al dia a dia s’ha de saber mantenir aquest dret des del servei gairebé altruista als conciutadans/es.

No sé si ha estat un personatge líder, proper al ciutadà/na o bé algú distant i impermeable als problemes dels veïns i veïnes. Sia com sia, ha repetit èxits i mandats durant 16 anys.



Em consta que ha treballat molt. Crec que ha modernitzat el poble, tot i que discrepo molt del model seguit pel que fa referència al creixement urbanístic. En parlaré més endavant.

Sense fer-ne cap mena de defensa a la seva persona ni gestió (em pertoca pas a mi ser el paladí de ningú), denuncio els atacs personals que posa sobre la taula en la seva missiva de dimissió. Ho faig pel perill d’arbitrarietat que suposen i pel fet que, si venen per quedar-se, poden fer minvar la qualitat democràtica i convivencial que sempre havia caracteritzat la nostra vil·la i la seva batllia.

 

Després d’aquesta experiència col·lectiva al poble, veurem qui és el guapo/a que es presenta per ser alcalde. Ja deien els avis (que a més a més eren savis) que ningú és profeta a la seva terra. A veure qui es presenta i està disposat a ser blanc de mofes, crítiques, escraches i altres linxaments personals i familiars.

Jo, evidentment, no.

I això té un preu mirant al futur, que hem d’estar disposats a pagar.

 

L’herència d’aquest equip de govern podrà ser analitzada amb perspectiva temporal. Ara mateix no tindria sentit. Però voldria fer referència a la preocupant (i irreversible) tendència actual al municipi i a la comarca de macrooperació urbanística, que deploro profundament.

El model productiu i de riquesa tradicional ha implosionat.

La pagesia ha plegat. Era la font de riquesa primordial i amb una estructura de petita empresa familiar que passava de pares a fills. Riquesa atemporal i sostenible.

L’eclosió del turisme als 90 amb l’arribada massiva d’estiuejants pel recentment inaugurat Túnel del Cadí i la pressió sobre els propietaris per vendre prats i horts i fer-hi segones residències, iniciaren el declivi del sector primari. A Bellver, ha desaparegut gairebé del tot, 35 anys després.

I això, té no poques implicacions.



El desencert dels successius dirigents locals i comarcals i la manca de lideratge d’una generalitat més ocupada en temes identitaris que no pas econòmics al Pirineu no permeteren fer polítiques compensadores.

En tota societat cal un equilibri entre els sector primari, el secundari i el de serveis. Mai funciona bé un model com l’actual a Bellver, monocolor, basat en la construcció i una dependència perniciosa i perillosa del turisme, com han demostrat la crisi del Covid i els successius confinaments i tancaments perimetrals del 2020.

En aquestes 3 llargues dècades caldria haver aplicat polítiques econòmiques correctores que haguessin aportat alternatives de riquesa a Cerdanya, indústria transformadora dels béns que el territori ofereix, estimular la construcció de més equipaments (hotels, càmpings, golfs) que generen llocs de treball estables i paguen elevats impostos municipals i de qualitat i menys xalets i blocs d’apartaments. Foment de turisme de qualitat i divers (cicloturisme, turisme del romànic...)

En resum, caldria haver fet polítiques de preservar el territori (conservar el verd, amb vaques i eugues pasturant i menys ciment i formigó) per poder deixar el país als nostres néts i netes com el vam trobar dels nostres avis i àvies.

En això sí podem dir que el Consistori ha fallat.

 

I era a les urnes on en Xavi Porta hauria d’haver estat examinat.

Mai al carrer.

Mai de nit.

Mai d’amagat.

Amb les seves llums i ombres, amb els seus encerts i errades, amb un programa alternatiu.

 

Estem vigilants, radicalismes de tota mena posen en perill el nostre futur com a poble i comarca. Recuperem el seny i la centralitat. Tot ens ira millor.

14 de maig del 2021

Home office. Ha vingut per quedar-se.

 

HOME OFFICE, ÉS EL FUTUR?


Sovint l’actualitat se’ns emporta. Per això, avui m’agradaria fer-vos una aproximació al concepte de “home office”, el tant repetit darrerament, “teletreball”

Com diu la pàgina del SOC el teletreball és “un nou sistema d'organització del treball en què la persona treballadora desenvolupa una part important de la seva feina fora de l'empresa i per mitjans telemàtics”.

Es tracta d’un nou sistema organitzatiu de treball. Un nou paradigma de feina que difumina els clàssics elements que emmarcaven el nostre quefer professional: una empresa física on desenvolupar la tasca professional per la que estàvem contractats, amb els companys/es i els caps sota la mateixa teulada.

Si bé el teletreball, la darrera dècada, anava guanyant adeptes lentament, ha estat el confinament per la pandèmica de la Covid-19 la que ha fet esclatar-ne la “popularitat”, això sí, per pura necessitat. Cap sector productiu o acadèmic se n’ha pogut lliurar, en major o menor mesura...



Centenars de milers de treballadors i treballadores de l’estat ens hem vist abocats, d’avui per demà, a reinventar.-nos i adoptar aquesta metodologia de treball, cosa no sempre fàcil ni evident.

Com totes les coses de la vida, el teletreball té dues cares. En aquest article intentarem aportar llums i ombres al respecte i oferir algunes idees per minimitzar-ne el “costat fosc”.

Podem afirmar que assistim a un canvi d’era pel que fa a les relacions laborals i sindicals. Vull pensar que aquest nou paradigma del que parlava més amunt és una oportunitat de millora i progrés, però caldrà que tots els agents implicats (legisladors, sindicats, treballadors, patronals) estiguin a l’alçada i no s’aprofitin de la nova conjuntura per debilitar els nostres drets laborals i sindicals si, com sembla, continuem teletreballant en el futur.

El teletreball és, també, un canvi cultural. El món gira molt ràpid i en l’horitzó 2030, pel que fa a les relacions laborals, poques coses que fins ara han estat sòlides ho continuaran essent... Repensar el sistema esdevé clau. No us penséssiu pas que amb el modest, poc ambiciós i tardà Decret 28/2020 de 22 de setembre de treball a distància, la feina està feta. Ni molt menys!

El primer que cal fer és trencar tabús empresarials. Si bé pot ser cert que el teletreball dificulta la creativitat i la innovació, moltes empreses completament digitals demostren que hi ha alternatives en les  que el teletreball i la I+D i la productivitat van juntes. Cal que les empreses repensin els seus models productius i relacionals per potenciar els resultats de la mà dels avantatges que el treballa distància pot aportar.

El segons és analitzar, un per un, els perfils professionals, tendir vers models híbrids, presencials i de teletreball, en diferents percentatges en funció de les característiques de cada lloc de feina i de cada persona. Cal defugir aquella estesa idea que, en el teletreball, o és tot o és res. La hibridació aporta coherència i resultats.

Cal digitalitzar, d’una per totes i com més aviat millor, els processos productius de les empreses per treure tot el suc del teletreball. La normativa espanyola que fixa que, si se supera el 30% de la jornada a distància, cal complir un llarg seguit de requisits pot suposar, en aquest punt, una llosa que freni la desitjable i necessària expansió del “home office”.

 




Avantatges i inconvenients

Entre els avantatges en destacaria la possibilitat de conciliar la vida laboral i professional molt millor; l’estalvi en temps, risc i diners que tot desplaçament suposa; la flexibilitat horària que evita la rigidesa de jornades immutables a l’oficina. Per a l’empresa suposa facilitar la contractació (per exemple, la mobilitat geogràfica de les noves generacions supera en escreix la dels seus pares i fa que cerquin perfils professionals propers al teletreball que els permeti treballar des d’arreu), redueix els retards i l’absentisme, pot significar interessants reduccions de costos laborals (menys lloguers, per exemple), integra millor els treballadors discapacitats a l’empresa, fa que el teletreballador/a se senti valorat i, per tant, augmenti la seva productivitat i, per acabar, fidelitza els treballadors/es.

Entre els inconvenients en destacaria el risc d’aïllament, sobretot de treballadors/es sols, que es pot minimitzar fent hibridacions de jornades i permetent a l’assalariat/da reconnectar amb l’empresa.

El perfil del bon teletreballador no és universal: cal ser rigorós, flexible, autònom, saber espavilar-se sol/a, disposar d’una bona capacitat de concentració i amb un entorn familiar afavoridor, ser capaç de dissociar la seva vida professional de la seva esfera familiar i personal.

Per a l’empresa, dirigir els equips des de la distància és una dificultat sobrevinguda.

I, per acabar, suposa un risc afegit de seguretat per a l’empresari/a (dificulta la gestió de les encriptacions, dels antivirus, dels tallafocs...)

 




Alguns consells a tenir en compte

1.   Cal establir rutines i horaris i seguir-los fil per randa: començar i acabar a la mateixa hora, fixant algunes pauses, curtes però necessàries

2.   Fer entendre als altres membres de la família que esteu treballant i que, per tant, cal ser respectat: silencis, no interrupcions...

3.   Si no en disposes d’un, crea el teu despatx: taula, llum, ordinador... En un espai on puguis isolar-te quan sigui necessari.

4.   Evita anar en pijama tot el dia. El vestir “bé” pot esdevenir clau.

5.   Tingues cura de l’ergonomia postural. Ull a la teva salut laboral i personal.

6.   Continua en contacte amb el teu equip de treball. Compartint els aspectes i continguts clau de la feina que desenvolupes. Sentir-se membre d’un equip és quelcom essencial.

7.   Pacta horaris de treball amb companys i companyes. Evita allargar la jornada. No acceptis rebre missatges i correus fora d’hores.

8.   Imposa’t un estil de vida en que sortir a la llum (sol, vitamina D...) sigui inexcusable. Fes esport, camina, fes rutines d’estiraments i una vida activa a l’aire lliure.

9.   Allunya’t de la nevera. Evita les ansietats que dinamiten les dietes i el teu pes!

10.               Fes valdre els teus drets laborals i sindicals, que la distància no freni els teus drets com a treballador/a. Participa activament, vota a les eleccions sindicals. Recorda que tens els mateixos drets que a l’oficina. Exigeix-los!

11.               Tens dret a la desconnexió digital. Un cop enllestida la feina, apaga tots els aparells digitals. Vespres i caps de setmana, deixa descansar els ulls, el cervell i l’esperit...

August Lorente i Tibau

Permanent d’Educació d’UGT al Baix Llobregat

Cita proverbial

La infantesa s'acaba quan un bassal deixa de ser una oportunitat i esdevé un problema.                                                  ...