Peces-Barba, amic únic de Catalunya

En crear el blog, vaig prendre una ferma decisió de no parlar massa de política.
Els polítics ens han fet molt de mal als catalans (i als espanyols) aquests darrers temps.
Si no, qui ens ha dut a la greu crisi actual?
Igual que els banquers. Alguns haurien d'estar entre reixes...

Crec sincerament que cal ignorar-los, sempre que es pugui.

Però la intervenció del "senyor" Gregorio Peces-Barba a Cadis, va ser lamentable. Suposo que ell, en aquell moment, no va calibrar les conseqüències del que deia. Immediatament els catalans presents sortiren de la sala on eren. Cal agrair-los-ho...

Peces-Barba, bon especialista en catalanisme i balística aplicats

La història és prou complexa, com per anar-la refregant a la cara dels pobles vençuts, com és el nostre cas (con el Conde Duque de Olivares nos quedamos con estos, con los otros... com si fóssim una mercaderia...). Així ens veuen?
Un diari andalús, La voz digital, a Cadis,sobre els bombardejos patits al llarg de la història per la capital catalana, afegia: "No fue la única salida de tono contra Cataluña del catedrático de filosofía del Derecho, pues al final de su discurso ha manifestado que confía en que España estará «en mejor situación que en otras épocas»: «No sé cuántas veces en otras épocas fue necesario bombardear Barcelona. Esta vez será posible sin tener que bombardear Barcelona»"

Aquest amic únic de Catalunya, el dia que el van fer President del Congrés dels Diputats

Tot el que pugui, davant d'aquesta doble declaració, dir ja deu estar escrit, pensat, manifestat....
La patinada és de la mida d'un tren de mercaderies...
Les declaracions han estat...

• ... Desafortunades
• ... reprobables
• ... tendencioses
• ... mal intencionades
• ... fora de lloc
• ... impròpies d'un "pare" de la Constitució... amb pares així, millor ser orfe... potser...
• ... impròpies d'un senyor que, a més a més, fou President del Congrés de tots els espanyols... dels catalans, potser no... potser li hauria agradat presidir el congrés a Lisboa... no ho sé... caldrà preguntar-li-ho!
• ... impròpies d'un acadèmic, un home culte... Que li van donar la llicenciatura en una rifa? I la càtedra en una tómbola?

Espero les seves explicacions, aclariments, justificacions i esmenes, els seus comentaris, precisions  i raonaments o puntualitzacions amb ganes, neguit, ànsia i delit, amb fal·lera i impaciència...

I és que dels líders del PSOE estatals no ens paren de ploure regalets...
Amb gent així, el nostre encaix a aquesta Espanya monolítica, inamovible, centralista, castellanòfila se'm fa, com a mínim, difícil de trobar.
Separatistes?  Separadors?

A vous de choisir!

Salut i Cerdanya