Entre els 5 millors destins del Pirineu

💛Dir que estimem el nostre poble 🗻 seria redundant.

📰 Que ho diguin de fora ens omple d'orgull 📽️ ben merescut.

Per això m' *omple de sa

tisfacció compartir aquest 🔗 Enllaç al Mundo

FINSL DE COPA

Demà ens juguem la temporada a un sol partit a la final de Copa.

A veure!!!

Dimissió anunciada

 

Avui m’he assabentat, des del meu exili barceloní, de la dimissió del nostre alcalde.

No m’ha sorprès, la veritat, després de palpar la tensió ambiental durant les vacances de Setmana santa.

En Xavier Porta, com cadascun/a de nosaltres, té, ha tingut i tindrà llums i ombres.

No li podem negar en cap cas el benefici del dubte, la presumpció d’innocència (enteneu-me, ningú l’esta investigant, ni està imputat ni res de res; és una forma de parlar), el bon nom ni el dret a l’honor.

I això, a Bellver, durant setmanes, pel que es diu (jo ho desconec al no residir al municipi) sembla que s’hauria estat trepitjant i concultant, com bé diu a la seva missiva de comiat.

En aquest país, malauradament, s’estan normalitzant conductes poc democràtiques, més de “tirar la pedra i amagar la mà” o d’”escrache” que no pas de diàleg, negociació, escolta empàtica, etc.

I això, a Bellver, al nostre país o arreu té un elevat preu que hem d’estar disposats a pagar.

Aquestes 4 legislatures ha estat escollit DEMOCRÀTICAMENT per majoria absoluta. Això és innegable. A les urnes es guanya el dret a governar. Al dia a dia s’ha de saber mantenir aquest dret des del servei gairebé altruista als conciutadans/es.

No sé si ha estat un personatge líder, proper al ciutadà/na o bé algú distant i impermeable als problemes dels veïns i veïnes. Sia com sia, ha repetit èxits i mandats durant 16 anys.

Em consta que ha treballat molt. Crec que ha modernitzat el poble, tot i que discrepo molt del model seguit pel que fa referència al creixement urbanístic. En parlaré més endavant.

Sense fer-ne cap mena de defensa a la seva persona ni gestió (em pertoca pas a mi ser el paladí de ningú), denuncio els atacs personals que posa sobre la taula en la seva missiva de dimissió. Ho faig pel perill d’arbitrarietat que suposen i pel fet que, si venen per quedar-se, poden fer minvar la qualitat democràtica i convivencial que sempre havia caracteritzat la nostra vil·la i la seva batllia.

 

Després d’aquesta experiència col·lectiva al poble, veurem qui és el guapo/a que es presenta per ser alcalde. Ja deien els avis (que a més a més eren savis) que ningú és profeta a la seva terra. A veure qui es presenta i està disposat a ser blanc de mofes, crítiques, escraches i altres linxaments personals i familiars.

Jo, evidentment, no.

I això té un preu mirant al futur, que hem d’estar disposats a pagar.

 

L’herència d’aquest equip de govern podrà ser analitzada amb perspectiva temporal. Ara mateix no tindria sentit. Però voldria fer referència a la preocupant (i irreversible) tendència actual al municipi i a la comarca de macrooperació urbanística, que deploro profundament.

El model productiu i de riquesa tradicional ha implosionat.

La pagesia ha plegat. Era la font de riquesa primordial i amb una estructura de petita empresa familiar que passava de pares a fills. Riquesa atemporal i sostenible.

L’eclosió del turisme als 90 amb l’arribada massiva d’estiuejants pel recentment inaugurat Túnel del Cadí i la pressió sobre els propietaris per vendre prats i horts i fer-hi segones residències, iniciaren el declivi del sector primari. A Bellver, ha desaparegut gairebé del tot, 35 anys després.

I això, té no poques implicacions.

El desencert dels successius dirigents locals i comarcals i la manca de lideratge d’una generalitat més ocupada en temes identitaris que no pas econòmics al Pirineu no permeteren fer polítiques compensadores.

En tota societat cal un equilibri entre els sector primari, el secundari i el de serveis. Mai funciona bé un model com l’actual a Bellver, monocolor, basat en la construcció i una dependència perniciosa i perillosa del turisme, com han demostrat la crisi del Covid i els successius confinaments i tancaments perimetrals del 2020.

En aquestes 3 llargues dècades caldria haver aplicat polítiques econòmiques correctores que haguessin aportat alternatives de riquesa a Cerdanya, indústria transformadora dels béns que el territori ofereix, estimular la construcció de més equipaments (hotels, càmpings, golfs) que generen llocs de treball estables i paguen elevats impostos municipals i de qualitat i menys xalets i blocs d’apartaments. Foment de turisme de qualitat i divers (cicloturisme, turisme del romànic...)

En resum, caldria haver fet polítiques de preservar el territori (conservar el verd, amb vaques i eugues pasturant i menys ciment i formigó) per poder deixar el país als nostres néts i netes com el vam trobar dels nostres avis i àvies.

En això sí podem dir que el Consistori ha fallat.

 

I era a les urnes on en Xavi Porta hauria d’haver estat examinat.

Mai al carrer.

Mai de nit.

Mai d’amagat.

Amb les seves llums i ombres, amb els seus encerts i errades, amb un programa alternatiu.

 

Estem vigilants, radicalismes de tota mena posen en perill el nostre futur com a poble i comarca. Recuperem el seny i la centralitat. Tot ens ira millor.